"L'ÚLTIM PETÓ", Videoclip i bona cuina!

<iframe src="http://player.vimeo.com/video/42515447" width="500" height="281" frameborder="0" webkitAllowFullScreen mozallowfullscreen allowFullScreen></iframe>


"L'ÚLTIM PETÓ", és la cançó que em quedava per finalitzar el receptari del disc "BIGOTI VERMELL".
Aquest cop hi ha un artista de luxe per aquesta última recepta... Julian Waisbord.
En Julian al conèixer que anava a fer aquesta peça i ja l'última em va proposar fer alguna cosa diferent, una cosa per acabar d'una forma ben especial... així és com va sorgir la idea d'aquest "videoclip"!
Ell ja porta una llarga trajectòria amb curtmetratges,videoclips i altres treballs, per això va ser un autèntic regal que em proposés fer aquesta peça junts!!
Veureu doncs un "Stop Motion", un vídeo treballat amb fruites, el-laborat amb paciència però sobretot amb ganes, moltes ganes on hi veureu clarament una recepta amagada dins un treball visual impecable.
Així doncs "L'ÚLTIM PETÓ" es converteix amb un joc per nens i nenes, un joc per adults, un joc, en definitiva on l'amor és l'eix principal, on volíem aportar la vessant més optimista i amb més color per aquesta cançó. En definitiva l'amor és un joc d'atzar, un joc on a vegades trobem la mitja taronja... o en aquest cas la mitja pinya o trobem els trossets de maduixa o parts de kiwi... en aquest món actual, l'amor i el desamor cada cop més té un regust de fruites amb diferents textures i aromes!
Sigueu benvinguts a "L'ÚLTIM PETÓ", l'espectacle que tanca el disc més gastronòmic del panorama català!

 https://vimeo.com/42515447

"LA VEDETTE DEL TEU CAP"...A taula!

Aquesta és una de les cançons amb més possibles visions alhora de plasmar a un plat de cuina. Té molta força onírica on recau la força de la cançó... Per tan havia de treballar amb un acabat de plat tot junt (somni) a la vegada que tingués una vista poc concreta alhora de veure els ingredients (personatges dels somnis... la vedette? A veure si la trobeu!).

Ara només us queda... llegir el llibre de l'Anna, de fons musical “La vedette del teu cap” i per sopar??? això mateix... aquest fantàstic remenat!!

EL REMENAT DE “LA VEDETTE DEL TEU CAP”

• 150g de salmó
• Un grapat d'olives negres d'Aragó (uns 20g)
• 2 Botifarres
• Salsa Pesto
• 1 Grapat de pèsols ( uns 25g )
• 3 Ous
• Sal
• Pebre

Fer un remenat és molt senzill i en podem fer una infinitat de variants, en aquest, “La vedette del teu cap” es transforma fent de la cançó un espectacle de contrastos culinaris

Primer agafarem els pèsols i els sofregirem amb un xic d'oli i una mica de sal; quan ja hagin agafat un color daurat hi incorporarem els trossets de botifarra.

Seguidament i sense esperar massa hi afegim les olives negres ( jo no les tallo, ja que quan traiem el pinyol ja és el tamany perfecta ) ho deixarem fer a foc mig.

A continuació agafarem el salmó i l'incorporarem... Ho deixarem fer 2 minuts fins que el salmó agafi el color de cuit (es nota ben aviat). Posarem una mica de salsa pesto a la mescla.

Quan ja ho tinguem a punt incorporem els 3 ous sencers ( sense closca, clar) i acabarem de fer el remenat

Per guarnició agafarem una mica de pesto i ho posarem pels costats

Bon profit!

ANNA ROIG... a taula!!!!!

L'altre dia estava mirant de fer una de les últimes cançons de l'Anna Roig, del seu disc “Bigoti Vermell” (gastronòmicament  parlant), anava pensant la recepta i de cop vaig haver de marxar cap a la feina, allà em vaig oblidar de les receptes del disc fins al final del “servei” ( diem “servei” a cada dinar o sopar )... va ser pensant en el menú de cap de setmana quan de cop em vaig il-luminar... faria el plat de l'ANNA ROIG!!! ho tenia clar i em va sortir de cop!
I no seria el de cap cançó, no, seria el seu plat, el teu plat! I així és com l'endemà vaig polir la recepta i va sortir al menú! Les respostes dels clients varen ser genials!!
Per mi, és el plat que pot represantar més bé a l'Anna! Ara... ho heu de jutjar o valorar vosaltres!!!
Doncs si algun dia us deixeu caure per Girona i voleu veure una mica més o saber més... al Barri Vell, estic al restaurant “Llevataps”!!


                                                                ANNA ROIG


Què necessitem per construir el plat de l'Anna?

1 fulla pasta brick
1 cuixa pollastre rostida o forn
1 tros de roquefort
1 grapat de magranes
crema de llet
llet
farina
1 ceba
oli oliva
melmelada de fruits del bosc


Comencem a crear a l'Anna? SOM-HI!

La construcció d'aquest plat és senzill i no gaire complicat; el primer pas serà agafar el pollastre... (poso rostit o al forn ja que si no el plat no agafa el caràcter que volem) i treure'm la carn de l'os amb els dits, fent així, filaments o trossos de pollastre. Un cop fet ho reservem.

Seguirem tallant ben petita una ceba i la iniciarem en el procés de daurar-la a una paella amb un xic d'oli d'oliva fent que comenci el so d'una peça musical gastronòmica.

Quan la ceba la tinguem al nostre color desitjat hi afegirem el pollastre i el deixarem que faci una estona a foc baix...

Un parell de minuts després hi afegirem les magranes ( com he posat a la llista d'ingredients un grapat, a gust vostre la quantitat! ) ho deixarem fer junt amb els altres ingredients un parell de minuts més... seguidament el tros de roquefort fins que es desfaci.

Ara comença l'aventura de la farina, hi afegirem unes tres cullerades soperes i deixarem que es cogui uns minuts amb els ingredients ( si no esperem i anem per feina el resultat seria de gust enfarinat ).

Ara ja toca el moment de la llet, posarem la llet que cobreixi la nostre “massa” i a foc lent ho deixarem fer fins que ens quedi la “massa” densa, no líquida. La deixarem refredar.

Ens disposarem a fer els embolcalls “ANNA ROIG”... agafarem la pasta brick, la fulla i la dividirem en vuit parts. Ja amb les vuit parts només falta omplir els “triangles” amb la nostre massa!!

Ara ja només ens queda posar-ho al forn les nostres creacions ( prèviament calentat a 180 Cº ) fins que ens quedin els “triangles” amb un color.... espectacular! Daurats i cruixents!

I per fer la llàgrima de cirera... es pot fer un coulis de cirera o una mermelada de cirera o fruits vermells!!

Doncs ara si que us puc dir...


                               BON PROFIT!!!!!

"CAPUTXETA ROIG"... a taula!!!

Fer aquesta cançó en format recepta és dels reptes més grans del disc “Bigoti Vermell”; Una cançó deliciosament real, fantàsticament... “Anna Roig i l'ombre de ton chien”!
On he cuinat amb ingredients de conte real... el salmó, la nostre estimada caputxeta, dividida en tres, en tres camins diferents; dos d'ells coberts amb pernil, una protecció suau i optimista i el del mig, el tercer tros, cobert amb salsa d'anous... cobreix el tercer pensament, els dubtes de la protagonista, i evidentment els llops que l'envolten!

Com veureu, en aquesta recepta hi poso una perla dibuixada, és del bon amic i soci, Rubén Bravo, un dibuix i conte inspirats també amb la cançó! Un llop tendre, un llop sensible, un llop cuiner!
En aquesta recepta per tan englobem tres parts... DIBUIX + RECEPTA + IMATGE... Guau!!


Ingredients de conte!

- 1 ceba de figueres
- 14 anous
- nata líquida
- llet
- sal
- pebre
- 300g salmó fresc
- 40g pernil
- vi blanc


Preparats? SOM-HI!

Primer farem la salsa...

Sofregirem la ceba ( pelada i picada ben petita ) amb un xic d'oli. Si ho fem a foc lent... molt millor.

Quan la ceba s'estigui quedant ben daurada hi afegirem un raig de vi blanc... ho deixarem coure tot plegat. Quan veiem que la ceba hagi absorbit el vi, hi posarem les anous ( pelades ) ho deixarem uns
5 minuts.

A continuació afegirem un raig de nata líquida i la llet justa per cobrir la ceba i les anous.. ho deixarem a foc lent uns 4 minuts. Rectificarem de sal i pebre i ho triturarem!

Ara ja només ens falta salpebrar el salmó, enfarinar-lo i fregir (com veureu l'he tallat en tres parts). Així que el salmó estigui fet el posarem sobre paper de cuina, seguidament el posarem ja al plat... el el pernil a sobre dels dos trossos... Amb l'escalfor transformarà la textura del pernil amb una capa suau, ideal pels pensaments optimistes de la cançó!

La salsa com veieu a la fotografia ho he posat a un tros... així és com sento la cançó, si ho voleu fer diferent... imaginació al poder!!!!

BON PROFIT! BON APPÉTIT!!

"LE PORTRAIT DE N'IMPORTE QUI"... a taula!

VOULAVENT... “LE PORTRAIT DE N'IMPORTE QUI”

La vida, diuen que es un viatge on el temps no juga al teu favor... així que naixem ja comencem el compte enrere, a la vegada, el temps, és el que ens dona alegries, amors, passions i somnis.

El temps ens obre les seves grans portes i ens ofereix una única opció, viure en un món sorprenent!

El retrat d'aquesta cançó com bé ja diu.. podria se de qualsevol persona, i té tota la raó, quan la llegim i escoltem, veiem la veritat escrita en poques paraules.

Doncs aquesta recepta per a mi es tot plegat... els vol-au-vents seria el temps que ens acull i ens deixa omplir l'espai amb el que ens va passant... la salsa i els altres ingredients són una petita peixera on hi nadem cada dia, el que ens passa el dia a dia, les sorpreses mai calculades...

Fins i tot aquesta cançó m'ha recordat la pel-licula... “Big Fish”...només cal que la mireu (si no l'heu vist ja) i veureu algunes similituds... sobretot “el temps”, tan important!

El retrat d'un plat amb ingredients

• 1 ceba de figueres
• 1 pebrot vermell
• 1 branca de farigola
• 10 dàtils
• 300g de gamba petita pelada
• 200g de salmó fresc
• 6 vol-au-vents
• llet
• farina
• 100g formatge ratllat (si és parmesà millor)
• mantega
• sal
• 1 raig de rom

Començarem pelant i tallant la ceba ben petita i la sofregirem amb un xic d'oli ( hi posarem una mica de sal ).

Quan la tinguem ja un pèl daurada hi incorporarem el pebrot vermell ( tallat ben petit ), ho deixarem sofregir tot plegat fins que ens vagi quedant la textura desitjada; hi afegirem un raig de rom.

Afegirem les gambes i el salmó ( aquest últim tallat a quadradets petits ) i ho deixarem uns dos minuts a foc mig, ja que tan el salmó com les gambes no necessiten molta cocció, de seguida es couen.

Encendrem el forn i el posarem a gratinar.

Hi afegirem una mica de la beixamel de dàtils (més avall explico com ferla ) i un raig de llet, ho deixarem fer fins que ens quedi una textura cremosa per omplir els vol-au-vents.

Ja només ens caldrà omplir els vol-au-vents, posar la beixamel, el formatge ratllat i cap al forn!

I per fer la beixamel de dàtils...

Sofregirem 1/2 ceba fins que ens quedi un color daurat, després hi afegim els dàtils tallats ben petits, ho deixarem un parell de minuts.

Afegirem la mantega ( un tros no gaire gran, uns 20g ) fins que es desfaci, després la farina ( unes tres cullerades ) i ho deixarem coure uns 4 minuts.

Ja només ens quedarà cobrir-ho amb llet i deixar-ho fer fins que ens quedi la textura de beixamel que volem... hi afegim sal i un pèl de pebre.

Si veiem que no agafa la textura de beixamel, la gran salvació és l'amiga... “Maizena”; agafaríem una cullerada d'ella i ho mesclaríem amb llet, ho incorporaríem a poc a poc a la nostre beixamel ( quan encara estigués al foc ) i ja veurem que en un moment ho tenim.

Bon profit! Bon appétit!

"CHANSON D'AMOUR"... a taula!

Aquesta cançó podria ser la banda sonora d'alguna pel·lícula d'aquelles de rampells frenètics d'enamoraments on hi han els moments de calma, on els protagonistes es miren i es fa silenci a la sala, un silenci... màgic!

Una peça musical com aquesta es mereix un plat dolç, un plat que sigui un entrant o un primer plat on el protagonista sigui una ceba transformada en caramel i unes cireres protagonistes ( per fi ) d'un plat important!

Un plat i una cançó que van de la mà per fer de les vostres cuines, unes cuines deliciosament oníriques.

Espero que aquesta “CHANSON D'AMOUR” transformada en un plat culinari us faci creure que el món segueix sent fantàstic!

És un plat antidepressiu ( no va en broma, el sucre és un gran estimulant ).


Per fer aquesta recepta necessitarem;





- 100g de cirera ( d'en Roca.... millor )

- 1 Massa per pizza ( si la compreu, la més fina )

- 1 Kg de cebes

- Sal

- Oli

- Sucre

- Orenga


(El truc per fer aquesta recepta irresistible és simplement fer una bona ceba caramel·litzada, fer d'ella la protagonista d'aquesta coca tan especial!)

• Tallarem les cebes fines i les posarem a una paella amb un xic d'oli i a foc mig.
• Quan les cebes ja tinguin l'aspecte i textura “potxada” incorporarem el sucre que cobreixi la ceba, sense por, que ens quedi com si hagués nevat. Ho deixarem fer a foc mig fins que el color sigui el característic de caramel. Ho apartarem i ho deixarem refredar.
• Ara ja ens disposem a netejar les cireres i treure'ls-hi el pinyol... les partirem per la meitat. També es podrien tallar a làmines, però per aquesta “Chanson d'amour” he preferit d'aquesta forma.
• I per fi farem la festa... agafarem la massa de pizza i la posarem sobre una safata de forn o safata plana on poguer posar la massa. Ja estesa la posarem dos minuts al forn que agafi cos i força.
• I ara només ens caldrà una cosa... anar posant els ingredients... la ceba primer, l'escamparem ben escampada per tota la massa. Seguidament les cireres per sobre i una mica d'orenga. Ho posem al forn (170 graus... més o menys, depenent del forn ).
• Només ens caldrà estar atents, ja que la ceba està feta i la cirera té poca cocció, per tan pocs minuts i a gaudir d'un plat divertit i suggerent!

Bon profit! Bon appétit!

"Corre, brinca, salta, vola"... a taula!!

GELATINA DE VERDURES

Aquesta recepta és divertida per fer amb els nens i nenes; una recepta original i simpàtica per fer que els més menuts mengin verdures i participin de la cuina com mai!

M'ha portat dies pensar en aquesta, ja en tenia una al cap però he anat treien i posant fins arribar aquest plat. Senzillament una delícia per acompanyar per exemple amb torrades o fins i tot per acompanyar algun pollastre al forn.

Amb les criatures sempre hem fet gelatines de fruites amb diferents formes però aquesta agafem el millor d'un sofregit de verdures i el convertim!

Anem a comprar amb els petits?

• 2 fulles de gelatina neutre
• 1 pebrot vermell
• 1 carbassó
• 3 tomàquets madurs
• orenga
• sal
• 1 ceba

Ja tenim tots el davantal posat i mans ben netes...? doncs som-hi!!!

Comencem a pelar i tallar la ceba a tamany mitjà (després ho triturarem, per tan el tamany no importa) i ho sofregirem amb un raig d'oli i un pèl de sal.

Quan ja veiem la ceba daurada afegirem el pebrot vermell i el carbassó ( també net i tallat ) i ho deixarem fer uns 8 minuts; seguidament afegirem els tomàquets (ratllats) i ho deixarem uns 5 minuts més. Penseu que ens ha de quedar mig cuita la verdura.

Ara, ja amb el sofregit fet afegirem aigua i un polsim d'orenga... l'aigua justa que cobreixi fent que la cocció duri uns 4 minuts a foc viu (hem d'acabar la cocció de les verdures amb l'aigua)

Ho triturarem i ho posarem a foc mínim.

A part, a un vol petit posarem una mica d'aigua i hi posarem les dues fulles de gelatina ( just per que s'estovin ), les treure'm del vol i ho afegirem en el sofregit...

Un parell de minuts remenant bé i constantment, ja que es té de desfer del tot les dues fulles de gelatina.

Ho deixarem refredar a temperatura ambient fins que ens quedi tebi... ja ho podrem posar a un motlle i a la nevera durant 5 hores.

VENDEUSE DE RIRES.... a taula!!

Aquesta és una de les receptes més curioses, més atrevides pel receptari del disc “Bigoti vermell”; Una recepta on he intentat crear el mercat (la base de xocolata), la noia que ven els somriures (la magdalena)... i els mateixos somriures (els daus de poma)!

He prescindit del personatge de la cançó que mort d'un atac de riure... prefereixo pensar i ser optimista i representar aquesta figura com els colors que escampen el plat (sucres de colors).

Un plat així evidentment és per fer-ho provar als nens i nenes de les vostres cases, amb aquest plat trobaran diferents textures i tonalitats, per tan un bon moment per jugar amb ells mentre els hi expliqueu algun conte sobre la “venedora de riures”... de ben segur sortiran molts contes d'aquest personatge!

Bé, doncs... que necessitarem?

• 25g Xocolata negra
• 10g mantega
• 1 magdalena
• 1/2 poma “golden”
• sucre de colors
• salsa de maduixa
• 1 sobre de sucre
• paper film

                                                                 COMENCEM!

Un postre senzill però divertit de fer, sobretot amb nens i nenes que ens ajudin a crear el plat.

Primer agafarem i posarem a un plat (de sopa ) la xocolata a trossets, la mantega i cap al microones a mitja potencia durant 1 minut.. Ho traiem i removem, si veiem que encara està una mica dur i afegirem un minut més.

A la vegada posarem paper film a un plat... posarem un motlle cilíndric al mig del plat.

La xocolata que haurem desfet la posarem dintre del motlle, que tapi l'espai del motlle. Ho deixarem a la nevera una nit. L'endemà veureu que ja està sòlid i si el traiem amb prudència ens quedarà la gran galeta/bombó, ho apartarem.

Ara buidarem una magdalena... simplement amb un ganivet petit que talli, farem de la magdalena un pou, vaja que el buidar-ho quedarà com un pou.... també l'apartarem i la reservarem.

Agafarem la poma i la tallarem a cubs petits ( prèviament pelada i passada per aigua ), la saltejarem amb el sobre de sucre; quan hagi agafat color daurat hi afegim el “xarop” de maduixa ( aquest el comprarem al supermercat... ).

I ara ja només ens queda muntar el plat.... el mercat (la xocolata), la magdalena (venedora )els trossets de poma (els somriures i riures) ja a dins de la venedora... i per acabar els sucres de colors!!!!!!!

"PETONS ENTRE CAMIONS" a taula!

Una cançó com aquesta necessita un tractament especial, no un gran plat ni grans mescles de gustos, simplement un plat fàcil de fer i amb ple de colors. No per ser senzill ha de ser dolent.... no pas! Una “quiche” és un dels plats més aplaudits als sopars d'amics, és potser del que s'espera més quan hi han diferents plats i de cop apareix ella! Hi han moltes i variades formes de fer un plat així, aquesta és clarament la cançó... es mescla tot en silenci, protegits per la massa. Fem aquesta “quiche” a les nostres cuines i escoltem “Petons entre camions” de ben segur us sentireu a gust i tranquils.

Voleu saber que podria dur aquesta parella de la cançó... per fer un picnic?

                                  QUICHE AMB POLLASTRE I AMICS (X 4 PERSONES)

• 1 Paquet de pasta de full, o brisa (millor aquesta darrera)
• 2 Cebes
• 5 pastanagues
• 1/2 Carbassó
• 1/2 Alberginia
• 1 Pot nata líquida
• 1 Raig de llet
• 1 Troç de mantega (20g més o menys)
• Sal
• Pebre
• 2 Cullerades de farina
• 1 Raig de ratafia

CANTEM O CUINEM....? SOM-HI!!!!! ( LA RESPOSTA ÉS.... LES DUES COSES!!!)

Començarem tallant les dues cebes (pelades prèviament) ben petit, més aviat... millor les picarem!

Ho posarem a una paella amb una mica d'oli, que vagi sofregint fins a quedar aquell color “caramel” aquell que agrada tan quan cuinem.

( a la vegada que posarem el paquet de pasta brisa a un motlle, preferiblement rodó, calentem el forn a 220 graus i la posarem amb el motlle prèviament untat amb mantega )

Ja tinguen la ceba amb el seu color i incorporem les pastanagues, carbassó i albergínia, evidentment tot pelat i tallat ben petit... que ho notem, però que quan ho mengem... no ens ofeguem, eh!!!

Ho deixarem fer tot junt fins el moment que ho tinguem cuit, en aquell moment afegirem el raig de ratafia i els dos tomàquets ratllats i ho deixarem fer un pèl més. Seguidament les dues petxugues de pollastre tallades a trossets petits.

A continuació el tros de mantega que es desfaci amb calma amb els ingredients. Seguidament les dues cullerades de farina que es cogui tot plegat.

Seguirem amb la incorporació de la nata líquida i un raig de llet... que vagi fent fins que hagi quedat una “farsa” al nostre gust. Ja ens posarem a fer la part final molt senzilla... posarem aquesta farsa ja amb la massa (que la tindrem cuita, normalment són 5 minuts de massa al forn) i tot cuit ho deixarem al forn com un pastís

"LLADRE DE CORS, LLADRE DE VERSOS".... a taula!!!!

És el torn de la tercera cançó del disc, “Lladre de cors, Lladre de versos”, una cançó delicada i amb un punt de ràbia, una carta oberta plena de sentiment, crec que el personatge obre el cor i es declara en “guerra” d'impotència.... vaja... ja estic filosofant massa, anem a la cuina!!

Aquesta recepta he estat dubtant molt... per un cantó volia fer un postre amb contrapunt amarg, per l'altre em venia al cap algunes cremes concretes... en fi, aquesta cançó m'han vingut moltes opcions!

Una cançó com aquesta finalment l'he fet amb carbassó i el contrapunt l'he fet amb la beixamel de xampinyons... evidentment amb més ingredients, que són al meu gust la mescla de coses que tenim al cap... la poma, la dolçor i el pernil amb el color... el cor, el sentiment, i quasi tapant... el carbassó, la part que surt a la llum junt i pel costat la part fosca, la beixamel de xampinyons.

                                              LLADRE DE CORS, LLADRE DE VERSOS

INGREDIENTS X2 PERSONES

• 1 Carbassó
• 1 Grapat de xampinyonsç
• 1 Poma
• 2 Talls de pernil (finet)
• 1 Got de llet
• 1 Grapat de farina ( molt poca )
• 1 Tall de mantega (petit)
• 2 Ous
• Orenga
• Pa ratllat
• Oli, sal
• 1 Pastanaga petita

PREPARATS? SOM-HI!

Tallarem el carbassó, a un gruix mitjà, no ens passem de talls grans... tampoc de mida petita, penseu que ho arrebossarem. Salarem els talls i els deixarem a part.

Agafarem la poma i la tallarem (prèviament netejada i pelada) a làmines, igual que el carbassó, a una mida mitjana, aquest cas tirant a petit... i la passarem per una paella les làmines amb una mica d'orenga junt amb un xic d'oli... que agafin color. Ho apartarem.

Netejarem i pelarem la pastanaga, acontinuació la picarem ben petita, també l'apartarem.

Ara ja està tot quasi a punt per començar només ens falta la beixamel de xampinyons, molt senzilla...

Agafarem una paella i posarem els xampinyons (prèviament ben rentats i tallats a trossets) i els saltajarem amb un xic de sal i pebra; quan ja els tinguem ben saltejats i incorporarem el trosset de mantega, que es desfaci, ja desfeta posarem la farina ( un grapadet, no ens passem, unes tres cullerades soperes), ho deixarem fer fins que i veiem un altre color... quan veiem aquest canvi serà el moment de tirar la llet a la nostre mescla... ho anirem movent a foc mig. Hi podem incorporar julivert, així no és tan fosca aquesta beixamel. Ho deixarem fer fins que la textura sigui l'adequada.

I ja només ens faltarà arrebossar el carbassó i començarem a construir el plat... veureu a les fotos, una manera concreta, ho podeu fer com volgueu, total llibertat, aquesta forma és la que he entès com a cançó.

El pernil que no l'he comentat aniria com veieu a la foto, entre tall de poma i tall de poma, està bé fer-ho així ja que així farem que el pernil agafi temperatura.

BON PROFIT! BON APPETIT!

"SENYORA TÍMIDA"

El temps passa volant i ja tenim aquí la segona recepta del disc "BIGOTI VERMELL", de l'Anna Roig i l'Ombre de ton chien.
Aquest cop, toca el torn a la cançó "SENYORA TÍMIDA", un plat simpàtic i diferent, com el caràcter de la cançó.
Com veureu al plat les albergínies farçides són les protagonistes... amb la seva capa de tímidesa (crema de carbassa) amb els somnis de la protagonista (castanyes, girgoles arrebossades i la fantàstica gelatina de colors).
És un plat entretingut de fer, però amb uns resultats realment fantàstics....

Ens treiem la timidesa? SOM-HI


                                                                SENYORA TÍMIDA

- 1 ALBERGINIA
- 1 GRAPAT DE GÍRGOLES
- 1/2 CARBASSA (tamany mitjà)
- 2 OUS
- 5 TOMÀQUETS MADURS
- PA RATLLAT
- 1 CARBASSÓ
- 1 PASTANAGA
- 1 PEBROT VERMELL
- 4 CASTANYES CUITES
- 1 RAIG DE RATAFIA
- GELATINA DE COLORS (a gust!)
- ORENGA


ARA SÍ.... COMENÇEM!

Primer de tot partirem l'alberginia per la meitat, la buidarem amb compte amb un ganivet petit; tallarem la part que hem buidat a trossets petitsi ho deixarem a un colador amb un xic de sal.
Per començar aquesta aventura tallarem la ceba ben petita i la posarem a una cassola amb un pèl d'oli, ho deixarem fer fins que la ceba quedi aquell color quasi transparent.
Seguidament hi incorporarem el carbassó, pebrot vermell, pastanaga (rentat i tallat ben petit) junt amb la ceba i ho deixarem que vagi fent.
 Quan ja veiem la mescla de verdures a punt d'estar i incorporarem l'alberginia tallada que teniem al colador i un grapat de girgoles( deixant 4 talls apartats...) ho deixarem fer a foc mig.
Seguidament  (quan ho tinguem al nostre gust de cocció) i posarem els tomàquets ratllats amb un raig de ratafia, un parell de castanyes (ja torrades) ratllades i ho deixarem fer tapat i a foc baix.

Mentre la nostre mescla "tímida" es va coent simplement, agafem les girgoles que hem reservat i les arrebossem, les deixarem apartades (encara no ho fregirem).

Ja amb la mescla´"tímida" feta ens tocarà el torn de fregir els "esquelets" de les alberginies... cap secret... força oli (oliva i girassol, una mica de cada) i sobretot després de fregir posar sobre d'un plat amb paper absorvent.

Ara ja només caldrà fregir les girgoles i començar a muntar el plat... la foto està posat d'una manera però podeu posar-ho de moltes i variades formes... així, com està a la foto és el que m'ha transmès la cançó!

Veureu que les castanyes tenen un color diferent... bé, vaig estar fent unes proves amb elles... finalment vaig creure més oportú apuntar a la recepta... castanyes ja fetes (menys complicació pels cuiners i cuineres de casa!!!).

I com a pas definitiu, les gelatines de colors al voltant del plat! Un plat on hi trobarem molts colors i diferents tonalitats d'ells!

                                             BON PROFIT - BON APPETIT

"BIGOTI VERMELL" TRANSFORMAT EN PLATS DE CUINA

Començo una nova aventura gastronòmica/músical... si els primers van ser els PULPOPOP ara els hi toca a l'ANNA ROIG I L'OMBRE DE TON CHIEN... pel seu últim cd "BIGOTI VERMELL".
Els que em coneguin ja sabran que aquest grup és dels meus preferits, és un dels grups que et transporten a altres móns, sobretot en directa on l'Anna i els Chiens (Magí Batalla, Carles Sanz, Carles Munts i Ricard Parera) et fan viatjar a altres èpoques de la teva vida.... potser quan eres petit/petita, potser el primer petó o potser fins i tot et fan transportar en un món de contes liderat per la Caputxeta Roig!
Un grup que ha crescut en molts sentits, però evidentment en el músical cada pas que fan es nota una millora, si no aneu escoltant cançó per cançó i veureu que és com un d'aquells postres variats tan bons... que no saps per quina varietat començar, simplement... bombons de la música de casa nostre!
Es així amb aquesta breu introducció com a partir d'avui i cada setmana aniré penjant les cançons del seu disc transformades (sota la meva imaginació) en plats de cuina... hi hauran primers, segons i evidentment algun postre...
Començaré amb la peça que obre el seu disc "BIGOTI VERMELL"  que es diu igual. Espero que començeu a cuinar a casa vostre aquests plats que amb tot el cor els hi he preparat... però sobretot.... us he preparat a tothom qui ho estigui llegint... veureu com la música i la cuina va molt lligada!

Per fer el plat "BIGOTI VERMELL" necessitarem...

- Un grapadet de "Nabius" en castellà són els "Arándanos"... deshidratats ( a un super d'origen valencià els podeu trobar )
- Un grapadet de Fruits secs (barreja d'avellanes, anous, ammetlles...)
- 2 cullerades d'Oli d'oliva
- Enciams variats ( si podem anar al mercat millor ) a gust del cuiner de casa!
- 1 cullerada vinagre de Mòdena
- 8 grans de raïm negra
- 1 sobre de sucre
- 1 troçet de mantega ( no ens passem...)


Començem a pintar el "Bigoti Vermell"

Per començar posarem els grans de raïm ( ben nets ) a una paella junt amb la mantega, quan la mantega ja sigui fosa i incorporarem el sobre de sucre i deixarem fer a foc baix; Quan veiem que ja ens està fent un tímid caramel ho apagarem i ho deixarem reposar uns 5 mints.

Ja, amb el raïm apartat ens disposarem a fer la vinagreta de "Nabius", la farem simple i sense cap complicació... posarem a un recipient, les dues cullerades d'oli d'oliva, la cullerada de vinagre de Mòdena, un xic de sal i ho mesclem bé... a continuació hi afegim els "Nabius" (deshidratats) i ho deixarem reposar una mitja hora.

Mentre que ho deixem reposar ja agafem els fruits secs i els picarem ben petits, no ens passem de petits ja que també una de les gràcies és que notem les diferents tonalitats que ens aporten.

I com a últim pas netejar l'enciam ben net.

Ara ja només ens queda muntar el plat... molt senzill i eficaç...

Posarem un motlle cilindric ( a poguer ser d'acer inoxidable, si no ja sabeu que amb les ampolles d'aigua....) incorporem l'enciam, només a mig motlle, ho farem així perque aprofitarem l'espai per posar-hi grans de raïm laminat (del que hem el-laborat), fruits secs i una mica de la vinagreta ja feta. Un cop fet el "pis del mig" ho taparem amb més enciam i farem el mateix sistema però aquest cop a dalt de tot no hi posarem raïm... només els fruits secs i la vinagreta de "Nabius".

I si voleu com a la fotografia posar "Nabius" pel costat millor de cara a la vista, així omplim el plat i no ens queda l'amanida solitaria... així com a la cançó la separació es motiu de decoració, només amb una diferència que aquest plat, el "bigoti vermell" és més dolç!