Una cançó que va sonar durant molt de temps a casa (encara hi sona eh!), és una peça que no em puc desfer per molt que vulgui (que tampoc ho vull ara mateix :).
Una versió que fan aquestes persones ben parides i que gràcies aquesta versió molts com nosaltres neòfits pràcticants vam descobrir Miquel Martí i Pol.
Una altre cançó per a recordar i seguir posant per arreu!
El Xerramequ segueix i no para fent i desfent música, no us ho perdeu!
EL FUGITIU
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CANÇONS PER RECORDAR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CANÇONS PER RECORDAR. Mostrar tots els missatges
dimarts, 13 de gener del 2015
dimecres, 19 de març del 2014
JO VINC D'UN SILENCI - RAIMON
Evidentment hi havia de sortir aquesta cançó. Agradarà més o menys, però marca un moment històric, marca una lluita silenciada actualment i necessària i urgent en aquell altre.
Jo m'he criat escoltant des de Raimon a Metallica, passant per Camarón, per això convido a la gent que escolti aquesta gran cançó, ja que no només d'un estil es viu.
Per a mi una de les que cal recordar sempre, i potser ara més...
JO VINC D'UN SILENCI - DIRECTE
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Quimi Portet - TINC UNA BÈSTIA A DINTRE MEU
Del disc "Oh my love" el mestre Quimi Portet ens deixa aquesta cançó-perla. Espero i desitjo que sigui una de les cançons per recordar tota la vida!
Cada disc ens sorpren i aquest últim ha arribat a ser un dels meus discs de capçalera!
Cada disc ens sorpren i aquest últim ha arribat a ser un dels meus discs de capçalera!
Tinc una bèstia dintre meu
Quan la xurma em ve a buscar
amb teies, forques i garrots,
vaig al bosc i sóc boscà
i a les viles sóc vilà
però sóc sempre perillós.
Tinc una bèstia a dintre meu
i jo la deixo anar a passeig
a cavall, en cotxe o a peu
prop del Pirineu
mirant de fer mal.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.
Lladres i serenos, peus de porc;
tristes serenates vora el foc.
L'ànima em fa figa i vinc boig,
fugen les pubilles i jo, a l'aplec, faig el boc.
Si hi ha un conflicte i vols guanyar,
l'altre bàndol has de destruir;
noi, no siguis cagamiques
que has de ser menys pacifista
que no ho és ton enemic.
Tinc una bèstia a dintre meu,
les venes plenes de verí;
m'escriu les lletres i els acords
i és tan sols per això
que sóc cantautor.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.
amb teies, forques i garrots,
vaig al bosc i sóc boscà
i a les viles sóc vilà
però sóc sempre perillós.
Tinc una bèstia a dintre meu
i jo la deixo anar a passeig
a cavall, en cotxe o a peu
prop del Pirineu
mirant de fer mal.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.
Lladres i serenos, peus de porc;
tristes serenates vora el foc.
L'ànima em fa figa i vinc boig,
fugen les pubilles i jo, a l'aplec, faig el boc.
Si hi ha un conflicte i vols guanyar,
l'altre bàndol has de destruir;
noi, no siguis cagamiques
que has de ser menys pacifista
que no ho és ton enemic.
Tinc una bèstia a dintre meu,
les venes plenes de verí;
m'escriu les lletres i els acords
i és tan sols per això
que sóc cantautor.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.
No us perdeu el videoclip!
dijous, 5 de setembre del 2013
LES MEVES VACANCES - Ovidi Montllor
Una de les cançons que em van impactar més de petit i de ja una mica més gran per qüestions personals es va tornar a fer molt present.
Una despedida divertida, una cançó preciosa que ens porta a les peculiars vacances d'Ovidi Montllor!
A la guitarra, evidentment el seu amic, en Toti Soler.
LES MEVES VACANCES
Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon whisky.
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un "romer",
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Aixì per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre colp
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré.
Faré vacances.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon whisky.
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un "romer",
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Aixì per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre colp
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré.
Faré vacances.
dilluns, 12 d’agost del 2013
"AQUI S'ACABA EL QUE ES DONAVA" - Albert Pla
Amb el disc "Aquí s'acaba el que es donava" de l'any 1990 sortia a la llum aquesta cançó... "La Barricada de Santpaucentdeu".
Posteriorment Albert Pla amb el disc "Veintegenarios en Alburquerque" (1997) va publicar la mateixa cançó en castellà i amb convidats de luxe col-laborant com Robe Iniesta (Extremoduro), Fermin Muguruza (Kortatu, Negu Gorriak) O Manolo kabezabolo.
Una de les cançons que cal recordar també en català, que és és l'origen d'ella.
Del mateix disc hi han perles com, "història del 600", "sexy" o "El quarto dels trastos"
"La Barricada de Santpaucentdeu".
Asseguts tan tranquils
prenent el sol al portal
no tenim ni som res
i per no fer, no fem res
no esperem ni volem res
només prenem el solet
no ens fa falta de rés
ni tenim cap interès
per res de res
nosaltres només...
Prenem el sol, prenem el sol
i què més que podríem fer
en aquest poble de mala mort,
quina cosa que no sigui prendre el sol?
Insolació! Insolació!
No insultem ni lluitem
no ens revolucionem
no votem ni resem
no estudiem ni treballem
no ho creiem i és que estem
en contra però no protestem
tenim fitxats tots els fills de puta
però nosaltres, callem…
i doneu gràcies
que només estiguem...
No passa res, descansem
som jovent però estem vells
no som covards ni valents
pica el sol, passa el temps.
Suem tant que ens cremem
però estimem el portal.
aquí estem i estarem
també som i serem
però no fem ni farem
nosaltres només...
Serà el sol serà el calor,
o només una momentània insolació…
Insolació! Insolació!
Aquí us adjunto un video amb la cançó original. No és un videoclip oficial,
I aquí l'enllaç de la cançó en castellà
dijous, 8 d’agost del 2013
ADRIÀ PUNTÍ - MIRALL CAPGIRAT
Adrià Puntí ens va regalar amb els UMPAH PAH aquesta gran cançó, MIRALL CAPGIRAT.
Va ser el 1991.
Al cap dels anys i ja amb la seva extensa carrera en solitari ens va regalar la mateixa cançó en format molt íntim. Si em féssin triar agafaria la segona, la versió més íntima. Si no vaig errat va ser el 2009. Va sortir en el disc "RARESES D'EN PUNTÍ"
MIRALL CAPGIRAT
Si em podeu treure per un tros d'ànima
i no fer-me mal
no poséssiu cap cara d'espant
al veure'm per dintre tot ben corcat.
Si em moro a casa què direu,
voldran saber-ho tot.
Són tan absurdes aquest munt de llàgrimes
que us baixaran galtes avall.
L'àvia se'n riu, vés per on no es queixava mai
amb xuca-muia refilava
no miris més a dintre teu
que ni de prop ni de lluny en trauràs ni cinc
no perfumis més aquest calaix pudent
amb tantes roses, lliris i pensaments.
Prou depèn...
MIRALL CAPGIRAT - EN DIRECTE! (enllaç youtube)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)