PAKIS MENJA ÀVIES

Un diumenge qualsevol després d'una setmana intensa de feina et trobes cansat i sense quasi esma de fer res. Ai làs! però s'ha de dinar i no hem tingut previsió de res, què farem?

Opcions i eleccions (algunes terrorífiques)

A) Xinès (un altre cop arròs tres delicies?)
B) Pizza (buff, quines angúnies les congelades)
C) Sushi (és molt guai no? o sea... super!)
D) Buffet lliure (tinc el dia verro? som-hi!)
C) El que trobes per casa (mmmm.... segur?)
E) Restaurant (si no hi ha caler! què fas? jajaa)
D) Pakis menja àvies.....

Potser hi han més opcions però avui em preguntava després de veure la desolació dins la nostre nevera on queden les àvies dels "Mai tanqui". Sí, tenim els Pakis, Badulaques... amb els productes molts cops sospitosos d'estar caducats (alguns no són pas cap sospita). Un mini supermercat d'emergències obert tot el dia, peti qui peti! diumenges, nadals, sant esteves... allà hi són ells, amb calma i indiferència al món exterior (de la botiga) i el màxim de distracció que tenen és un minitelevisor on veuen programes del seu país (suposo, ja que no entenc res del que diuen).

Aquests joves amb ulls desorbitats fa uns anys es van menjar les àvies dels "Mai tanqui". Quan erem petits i petites, els de la nostre generació vàrem ser els últims de viure i alguns de sobreviure a les iaies "Terminator", les iaies que darrere un mostrador estàven dia i nit i festes de guardar darrere el mostrador. Eren les tortugues ninja de la venda amb carisme. Venien de tot com els actuals Pakis, des de paper de vàter, aigues, refrescs, llegums, galetes i fins i tot alguna tenia selecció de xarcuteria. Però joves del cap dret, la desgràcia va venir quan aquestes dones "Tortugues ninja, Terminators...." van anar morint; per desgràcia (o per sort) no hi ha ningú etern i tenim el temps marcat.
En aquells anys els néts i les nétes van passar del negoci de l'àvia o mare (s'havia de treballar diumenges i altres dies festius!!!). Era un temps de comoditat, on els estudis molts cops significava treball, on molts cops la feina digne existia i les precarietats ho deixàvem els barris de la periferia.

La nostre peculiar visió de les coses ens va fer creure en certes coses com a dogmes sense veure-hi més enllà.

I ara hi tenim els joves d'ulls desorbitats que treballen per necessitat (ara!, alerta! els propietaris Pakis guanyen caler eh!) i amb resignàció i simpatia et venen els productes. Ells, diu la llegenda es van menjar les àvies, sense pietat. Van veure tot de locals amb el cartell "Es lloga" o "Es traspassa" on havien estat establiments amb una història de cada carrer o barri i s'hi van posar ells.

No parlo de fa molts anys eh! Màxim fa uns 10 anys!

Per sort encara el nostre barri encara queden establiments regentats per àvies o per gent que si ho va saber seguir amb dignitat. A Sants per exemple en tenim bona mostra! No obren els diumenges però si els dies de cada dia. I evidentment i per connexió directe Arenys de Munt hi teniu Ca la Mundeta amb més de 60 anys d'història i amb la Maria Àngels com a cara visible. Ca la Mundeta si obre els diumenges! (Alguns però ja fan la compra el mercadona, dia, suma...etc!).


Els Pakis menja àvies ens salven els diumenges però abans va ser la generació de les àvies i mares "Terminator" (incansables) i "Tortugues ninja" (Lluitadores i amb closca per parar cops!)

Del MacIaia al MacCardona

Ahir estava llegint un text de la web de " Les Putes receptes de la iaia", un text on parlava (de la seva forma caracteristica) com fer una hamburguesa a casa. El vaig trobar molt lúcid, per qui el vulgui llegir abans de res és...
MacIaia

Doncs aquest matí preparant i el-laborant el menú m'he trobat preparant una hamburguesa amb albergínies i patates al caliu. Gràcies a llegir ahir el blog el meu inconscient ha fet que parís aquesta nova idea d'hamburguesa.

Com una caixa de sorpreses o fins i tot una flor (pels més hippies) aquesta hamburguesa ha donat més d'una alegria els clients d'aquest migdia al Tatau!
Són formes i presentacions diferents, i ho podeu fer a casa, és molt senzill!!!! Molt!
Com deia la "iaia" en el blog quan parlava dels calers... si les feu vosaltres us surt millor que comprar aquells artefactes que compreu al supermercat en forma rodons i on cada paquet n'hi van 6. També més econòmic que anar a un Macdollar o altres de renom. La vostre panxa també us ho agrairà.

Les alberginies les he fet a la planxa i la patata... simplement les heu de coure al forn (quan les punxeu i llisqui fàcilment el que heu introduÏt ja estan fetes). I la carn que he utilitzat és de porc... hi poseu un ou, pa ratllat, sal, pebre i l'espècie que volgueu!


Per tan joves del cap dret, feu cas a la "iaia"! Encara que insulti o digui les coses com si fos una heavy en cos de iaia... encara hi toca i molt! Inspiracions on fire!

Del bosc a la taula!

Aquest passat 19 d'Octubre vaig perdre la virginitat en el acte d'anar buscar bolets. Oh! i fins i tot podria dir que em va agradar, sobretot perquè en vam trobar i molts!

Anàvem amb la Tali, en Sergi (Una parella ben parida!) i la meva xicota Marta. Per a mi el principi era més una "putada" que una festa de diumenge. El dissabte haviem acabat del restaurant tardissim i no estava per gaires bolets. El fet és que em va sonar el despertador a les 8:15 del matí (havent anat a dormir a les 3 de la matinada) i vaig anar a comprar el pa pels entrepans (massoca? una mica, jajaja).

Després de no ser com haver contruit els entrepans i amb els ulls encara migtancats, vam fer un cafè amb la Marta i ja cap al lloc on haviem quedat que ens passarien a buscar els ja esmentats Sergi i Tali (l'ordre dels factors no altera el producte ja que estan casats i ben casats!).

A partir de que vam pujar el cotxe tot va canviar, fins i tot estàvem com tigres empresonats esperant aparcar i sortir a deforestar el bosc (tranquils i tranquil-les, parlo només de bolets). Dit i fet, un cop vam aparcar vàrem sortir amb moltes ganes d'omplir cistells de bolets i a fè que els vam omplir!

4h i pico buscant bolets... resultats...

( La Marta i la Tali amb el botí... la meva xicota és la de la dreta!)

No es pot estar més cofoi després de veure la recompensa de tot l'esforç fet per tot l'equip!
I ara venia la gran qüestió... què en fariem de tants? Doncs la Tali ens va donar quasi tot el cistell ja que ella com a boletaire major ja hi havia anat diferents cops i tenia la casa plena de bolets (assecant, amb pots...) pobre Sergi! jajajajaj

Doncs cap a casa nostre, i evidentement les ganes com a cuiner del Tatau és fer plats diferents amb aquests mateixos. I avui dilluns 20 d'Octubre ja he començat a utilitzar-los al menú.
Amb ells he fet una hamburguesa amb camagrocs dins i una crema de rovellons. A la presentació camagrocs saltejats per sobre l'hamburguesa... Simplement uns perfums matinals i uns plats de migdia dificilment explicable.
Una recomanació... si esteu tristos, apagats... cuineu amb bolets, els seus perfums són veritablement màgics! (no penseu malament que només he utilitzat camagrocs i rovellons)

CHEF, una pel-licula per recomanar.

Avui hem anat al cinema una mica amb por. Anàvem a veure una peli que només sabiem que anava de cuina i que les xarxes socials eren molt importants.
Sorpresa per nosaltres! Ens ha agradat i molt! Potser era el moment, el no esperar res de la pel-licula i que ens sorprengués... qui sap!

La pel-licula et parla de la cuina i del cuiner protagonista una mica com l'entenc jo, com una part de tu, com una part normal del dia a dia.

A remarcar les escenes de la cuina i la música que acompanya a elles. La banda sonora a part de quan està cuinant també és per aplaudir. 

Evidentment hi ha d'haver una història, un fil argumental... doncs dins de la peli ens trobem amb petites perles de guió i sobretot la linea constant. No és una obra mestre, però tracten la cuina amb dignititat i ja tocava. No amb michelins n'hi hòsties! trenquen el mite de les estrelles!

Tema xarxes socials ho fan molt bé, ara, que ningú es pensi que fent el que fan i tinguen la repercussió que tenen passa sovint al comú de mortals.

En definitiva una pel-licula per anar a passar-ho bé, sense cap més altre pretensió, només deixar que la cuina i una història us desconecti del món que hi teniu fora!

Salut i cuina!

"Julie i Julia" Pel-licula Recomanada!

Avui, després d'una setmana de viatge per Roma, a la Marta i a mi ens tocava desconnectar i fer el gos que venia molt de gust!

Així doncs hem anat a fer una volta i per art de màgia ens hem trobat dins una botiga mirant pelis! I si això fos poc ens hem trobat amb la peli "Julie i Julia". Una pel-licula que quan la van fer el cinema per una cosa o per una altre no hi vàrem anar.

Un cop comprada cap a casa, fer el dinar i tots dos com nens posant el dvd.

Una peli molt recomanada per a tothom, sobretot per qui li agradi la cuina.
Meryl Streep i Amy Adams comparteixen protagonisme dins d'aquesta comèdia gastronòmica.
Dos móns, una història basada en fets reals.

En fi, aquesta peli m'ha fet tornar agafar el blog amb constància!!!

Si la veieu ja em direu!!!
P.d- "365 dies, 524 receptes, Bon profit"

Salut i cuina!
@100vinagretes

CONÈIXER A JAUME FÀBREGA

El passat 7 de Juliol al bar restaurant "Terra d'Escudella" (@tdescudella) del barri de Sants es va fer la presentació del llibre "L'ESSÈNCIA DE LA CUINA CATALANA" del gran i bestial autor JAUME FABREGA (@Jaumefabrega).

Per a mi i per molts cuiners ha estat i segueix sent un referent de la gastronomia dels Països Catalans.
Un autor prolífic amb grans llibres i grans escrits a diaris com el de Girona. Ell ho ha estat literari i la meva àvia, la cuinera fiscia com a referència sempre present ( i amb la sort que està viva i cuinem plegats).

El més important de tot és que el tenim viu, és un autor vigent i actual. La seva forma d'explicar la cuina de casa nostre fa més palèsa la gran cultura gastronòmica que ens hem anat passant de generació en generació.

Poguer conèixer en Jaume va ser per a mi una experiència molt bèstia; tenia davant meu  (després xerrant amb ell) a un home que m'ha ensenyat através dels seus llibres, un home que la seva saviesa culinària l'havia transformat en format "idol", una persona a seguir. Ara i després d'uns dies he pogut escriure aquest breu text, no volia tampoc escriure en aquell moment ja que hagués estat un escrit només d'adjectius positius (n'hi articles, n'hi verbs....).

Ara i després d'uns dies només puc seguir pensant en ell i en la seva forma d'encarar la seva presentació del llibre junt amb en Roger (Un altre dels meus referents, un valent com pocs gastronòmicament parlant!-Soci i cuiner del Terra d'Escudella-).

Per tan, una tarda per emmarcar, per això la fotografia que veureu sota de l'escrit!

Només agrair ja per acabar al Jaume i el Terra d'Escudella per fer possible aquesta trobada d'inquiets gastronòmics!

@100vinagretes

CUINA TEATRAL - ÚNICA FUNCIÓ

El dijous 26 de Juny va ser una nit molt especial, m'explico; havia de crear una carta teatral, una carta amb els plats lligats amb autors clàssics del teatre.
El jove valent dramaturg i director Jordi Casanovas m'ho va deixar anar (coneixent el que feia de plats musicals) però clar, no em podia quedar només amb un plat, ja que venien companys i companyes seves de professió i volia fer alguna cosa que no hagués fet mai....
Durant més o menys una setmana em vaig estar estudiant els autors.

Era evident que era complicat fer una relació d'autors com "Wedekind", "Lope de Vega" o el mateix "Shakespeare" entre d'altres amb productes que utilitzo habitualment a la cuina del "Tatau l'Antiquari" de Sants. Però poc a poc es va anar veient la llum, poc a poc vaig anar filant una obra de teatre gastronòmica.
Al final del text veureu la relació plat-autor.

Per exemple, un dels autors, "Lope de Vega" a la seva època es menjava molta llegums, per tan vaig cuinar un "Hummus de mongeta blanca".
Un altre, "Ben Jonson", diuen que era un bon amic de "Shakespeare" i que fins i tot els hi agradava menjar peix... per tan li vaig adjudicar les sardines a la planxa.

I així cada autor, fins i tot vaig afegir a la carta noms com "senyora busca butaca", "critic a la brasa" o "entrades 2x1".

I els postres? doncs també, i com són final d'àpats, també van ser finals opcionals per obres de teatre...
"Mort accidentada" Mousse de xocolata "Final feliç" Pastís-mousse de préssec "Assassinat" Pastís de pastanaga

I heus aquí els vidres del restaurant per una nit van ser marcats com si d'una obra de teatre es tractés!

I clar, no només el vidre s'havia de fer alguna cosa... a les cartes dels clients vàrem fer el mateix sistema, així cada client que mirava la carta, ens preguntava... això ho feu cada dia?? o directament feient broma demanant l'autor que corresponia al plat.

I així va ser com el Tatau l'Antiquari va ser origen d'una nit d'estiu!

Gràcies Jordi per incitar la creativitat!
Gràcies Vanessa per ser-hi fent d'apuntadora!

PER SANT JOAN... CIRERES D'EN ROCA!

Avui, dia de Sant Joan el calendari estava subratllat amb vermell. El perquè és molt senzill, era el dia de vendre les "Cireres d'en Roca" a Arenys de Munt.
Tinc la sort de viure la festa en primera persona, ja que el meu sogre, en Josep Martori, té cirerers i aquest dia fem una espècie de reunió familiar similar al nadal, amb la diferència que avui enlloc de nen jesús i derivants celebrem la collita de les tan preuades cireres d'en Roca!
Per tan amb la meva xicota, la Marta Martori i la parella del seu pare, la Elvira (ven el millor peix al mercat d'arenys de munt) fem una festa i venem al bellmig de la riera del mateix poble!
Aquest any l'afluència de gent ha estat molt bona i ens ha aguantat el dia!
Hem fet una venta molt bona i els nostres clients que ja són amics i amigues ens trobem per aquesta data, ja és una espècie de tradició molt maca!

No dubteu a visitar Arenys de Munt i sobretot no dubteu a tastar les...

CIRERES D'EN ROCA!!

@100vinagretes

Jurat "Concurs truites"

Un altre diumenge diferent i divertit.
La gent de Peramàs-Esmandies de Mataró em va oferir fer de jurat junt amb l'àvia Remei i la Maria josé Robledo. Evidentment no vaig poguer dir que no!
Hi han participat 8 persones amb truites ben diferents. Una fins i tot amb gazpatxo com acompanyament! O una altre amb pa amb tomàquet!
Ara, i sense discussió s'ha endut el premi la truita... AMB ESCAROLA!!!!

Un molt bon diumenge, i sobretot retrobar amigues com la Remei o la Robledo!!! Un gust i un plaer!

Seguim a TvCardedeu amb "Somtresitu"

Com bé veureu en aquesta ocasió la secció de cuina pel programa SOMTRESITU els hi ha tocat el torn al grup VERD I BLAU convertir la seva música en plat de cuina...

Si aneu a l'enllaç és a partir del minut 22 hi apareixo jo mateix i com a teló de fons el restaurant on estic treballant!!! El Tatau L'Antiquari!

Enllaç programa a youtube


Espero que us agradi!

Salut i cuina!

INTENT DESMUNTANT per la cadena CONDIS

Aquest video que veureu és el capitol pilot que vàrem fer per la companyia de supermercats CONDIS.

En teoria em volien i havia de ser el cuiner per internet, al final per diferents motius es van tirar enrere... ei! però aquí teniu la mostra!

La fideuà amb poma que els hi vaig fer!

M'encanta l'imatge i l'equip humà que em va fer sentir com a casa!!!

La video-recepta!

SONGOKU... es fa cuiner!

Som una generació criada per en Songoku, Arales i altres dibuixos, però qui va marcar un abans i després en animació, va ser en Songoku.
Doncs bé, David alcalà DAC ha fet aquest Songoku cuiner per petició personal i ha quedat ben xulo!!

Un detall així es mereixia entrada aquest blog de cuina, simplement una delicia pels cuiners amants de bola de drac. Un somni personal fet realitat!

No us perdeu els seus dibuixos, les seves creacions! Si voleu saber més d'ell aneu el link anterior o el facebook...

https://www.facebook.com/david.alcalacerrada

Mil gràcies David, Dac...!!!

I el detall important... està cuinant les boles de drac tan buscades!!!!!

NONA... Gràcies! Sant Feliu... al cor!

Diumenge 26 de Maig del 2013, Sant Feliu de Llobregat,

Es va celebrar la gegantada NONA, la gegantada de figures construides per Josep Cardona "Nona", un pare diferent!
L'Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu de Llobregat feia 25 anys, per celebrar-ho varen fer aquesta cercavila de gegants.
I com no només de gegants viu el poble, també hi havien capgrossos i un drac fabricats pel mateix NONA.

La veritat que com a fill d'en NONA les emocions estàven a flor de pell... quan veies passar pel teu davant els gegants, capgrossos, el drac... i sobretot totes les colles que varen vindre d'arreu, la veritat, pell de gallina encara quan hi penso!

Podria escriure mil i una coses més, però no ho puc descriure, em sento incapacitat d'escriure tanta emoció i tanta alegria!

Només tornar a donar les gràcies a la gent de Sant Feliu de Llobregat, sou uns cracks de veritat!

NONA, GRÀCIES!!!!!!!!!!! SANT FELIU AL COR!

Més info

ACF SANT FELIU DE LLOBREGAT

 P.D- És la població amb més material construit per ell.

Moltes gràcies!
@100vinagretes

Entrevista a l'ANNA ROIG!

Entrevista que vaig fer a l'Anna Roig pel seu disc "Bigoti Vermell".

 Ja fa un temps d'aquesta entrevista però no ho aconseguia mai, sempre tenia problemes amb l'audio. Aquest cop esperem ha pujat bé i la podeu veure amb calma. Va ser per un concert que va oferir a Mataró per les festes de la mateixa ciutat!

No sóc periodista, per tan aquest tipus d'entrevista són per inquietuds personals i ganes de fer coses diferents!

Espero que agradi!!

Una abraçada a tots i totes!!

Entrevista enllaç video.

Aquesta foto és de després de l'entrevista! amb l'Anna i la meva mare! (una gran fan d'ella!)

JUANTXO SKALARI al EUSKAL ETXEA (Barcelona)

Gràcies al Twitter (les coses de "piular") ahir vaig assistir a la presentació del llibre disc de Juantxo Skalari (Mensajes, Anti-Canciones y poemas de Kalle).  Un músic referent en molts sentits però evidentment per ser el líder i fundador de "SKALARIAK" i posterior amb "THE KLUBA".
L'acte es va fer a l'Euskal Etxea, per desgràcia no havia conegut abans aquest centre cultural (podria dir per quedar "guai" que feia anys que el coneixia)però a partir d'ahir ja està marcat en vermell per anar-hi per tornar-hi! si hi voleu fer una ullada, http://www.euskaletxea.cat/
La veritat és que Juantxo el que toca ho fa especial i mireu que era ell sol amb la seva guitarra...tota una sorpresa per part meva!
Va fer un repàs d'èxits o hits o com volguer anomenar-ho! un viatge en el temps on a moments determinats et portava a situacions de fa uns anys, uns moments personals.
Va explicar evidentment i resumint (qui vulgui es compri el llibre-cd) la seva gira "Rude Rock Train", sense un duro van estar fent ruta per Europa, tocant per carrers i circuits alternatius...
Aquest Sant Jordi si encara teniu algun dubte... jo de vosaltres no ho dubtaria dos segons!
JUANTXO SKALARI en estat pur!

Enllaç al seu blog, http://juantxosk.blogspot.com.es/

I aquí un "trailer" del llibre visual!

Aquest enllaç és una de les cançons que va fer ahir al Euskal Etxea, la cançó va ser i a pèl com ja he dit (guitarra i veu)

Entrevista a PULPOPOP via xat facebook

Entrevisto a Edgar Massegú, el "Pulpo", la mitja taronja del "Pop", en Pau Boïgues. Una entrevista feta pel disc  "LA BATALLA DELS DUBTES" que sortirà a la llum el dia 12 d'Abril.

Han tornat a escena i sempre és d'agraïr, músics excelents i posades en escena enèrgiques! Tornen els tentacles, un gran plaer!

Aquesta entrevista s'ha fet através del xat del facebook, per tan, si veieu espais que no són coherents, és pels espais del xat.

El dia 12 d'Abril surt a la llum "La batalla dels dubtes", què hi podrem trobar?

Sense cap dubte a la batalla dels dubtes hi trobarem música. I un 'savoir faire' dels pulpopop madur. han crescut aquest nois.

'"Somos los mismos que cuando empezamos" que deien Eskorbuto, però és innegable amb moltes experiències a l'esquena.

i moltes nits de músiques viscudes.

A la vostre web, hem pogut desvetllar el "tracklist" i la portada... parla'm una mica més del disc, seguireu la línia dels pops?

Sí, la línia dels pops ha estat sempre la llibertat

per tan es traca d'un disc lliure on no volem fallar els seguidors, creiem que seràn sorpresos

Els vostres seguidors que entre tots i totes han fet possible aquest disc através de la plataforma Verkami i fent de mecenes... com arribeu a Verkami? perquè us plantejeu un disc buscant mecenes?

Sempre hem estat un grup "indie" en el sentit estricte del terme. Fent-ho tot nosaltres, teníem la necessitat de trencar l'espai entre artista i públic i esclar, aconseguir un ajut econòmic per poder-lo gravar, ara mateix la música més creativa i lliure en aquest país és pura resistència.

gràcies a tots els mecenes!!!!!

Hi ha més nervis doncs de cara les sensacions dels vostres seguidors quan escoltin el disc?

El cuc per dins removent l'estòmac el dia que no hi sigui ja podrem plegar. La no espectativa és el que conreem, així tot el que vindrà serà d'una màgia absoluta i ho podrem viure del tot.

Podrem escoltar en aquest disc col-laboracions especials?

Sí, la col·laboració del Quartet Gerió de Girona. Per a nosaltres és molt especial, estàn sortint quartets de gran qualitat en aquest país. Per anar al futur hem d'anar el clàssic, ho tenim claríssim. va ser una gran col·laboració

A part d'aquesta col-laboració, comptareu amb els músics de l'anterior disc?

Sí! el matexi septet de grans amics i persones, els mateixos tentacles de sempre ens han acompanyat i anant a contra corrent un vuité tentacle més que serà en Raul Marc Portell

Què ens aportarà en Raul Marc Portell?

Ens aportarà poder aproximar al milímetre el disc amb el directe. Al disc hi ha molta tecla, al directe i haurà molta tecla. En Raul Marc exel·leix a les tecles i ho fa amb l'ànima i el cor. Aportarà una sintonia del tot més que positiva, n'estem molt contents! Estem molt contents que tots els músics que portem provinents del jazz entenguin pulpopop com un grup més enllà del pop i la seva sempre predisposició i 'savoire faire'

També hem conegut la portada i el seu autor, d'en Xavi Vilaró, que ens podeu explicar de la portada i del seu autor?

Xevi Vilaró és un dels artistes més creatius i internacionals de la Cellera de Ter. Ens encanta poder estar en connexió amb artistes tan grans i tan propers. Al disc i haurà el tríptic de les 'white series' pintades per ell a Mèxic.

Allí també hi tenim seguidors i ens encanta que l'art d'en Xevi pugui anar més enllà d'on som. Estem contentíssims de poder comptar amb ell ja que les obres vàrem veure de seguida que expressaven justament el motiu principal del disc:

l'esperança

Els temes d'aquest disc parlareu de temes actuals com la crisis econòmica? de l'Iva del 21%?

Sí! Totalment el disc gira entorn de la crisis des d'un punt de vista poètic.

"Justos X Pecadors" te com a protagonista la justícia que és injusta,

"Covard Corbat" els desnonaments, fent servir com a metàfora els animals

"La gent va a l'ïndia" la història d'un banquer que fuig i no torna...

i així bona part del disc, un reflex del moment actual

perquè no, potser amb més poesia però TAMBÉ FEM CANÇÓ PROTESTA

I ja per anar acabant... que dirieu als vostres mecenes i seguidors, admiradors?

Primer de tot gràcies per estar sempre allà.

Si podem deixar un llegat pels que vindran, cada cop més pensem en les nostres generacions, deixar un missatge d'esperança que es possible canviar les coses i fer-ho amb una arma molt popular com és la música, haurem complert.

Doncs moltissimes gràcies per facilitar aquesta entrevista pel xat de facebook!

Molts èxits amb "La batalla dels dubtes"!

Gràcies a vosaltres per la difusió, desitgem que us agradi, una salutació!

pulpopop

Més info. del disc i del grup a http://www.pulpopop.com/

Portada del disc "LA BATALLA DELS DUBTES"

EL REI BORNI - Marc Crehuet

                                                          VISITA INESPERADA

Heu sopat mai amb un antiavalots? heu estat la tercera persona a alguna relació?

Aquesta obra ens ho fa creure; primer per l'espai, la sala FLYHARD de Sants ens fa sentir particeps directes i ben directes de l'obra, un espai reduït on el teatre es transforma en alguna cosa més, i dissabte... una experiència increïble.

Em vaig sentir intimidat, intimidat per les paraules construïdes per un director com Marc Crehuet, un director foll (com diuen per terres gironines). Qui posa el color a les seves paraules són tres actors i dues actrius (Xesc Cabot, Alain Hernández, Miki Esparbé, Betsy Túrnez i Ruth Llopis).

Personalment vaig al-lucinar, vaig quedar fascinat, com un nen petit veient que davant nostre apareixa una història realment "xunga", una història que ara és vigent i de rabiosa actualitat però que fins i tot podia arribar a riure i amb força... 

Com podia riure d'un "personatge" que buida l'ull a un manifestant i encara ho justifica? com podia, el meu cap riure de la relació entre un jove revolucionari i un policia? Ostres, suposo que tots tenim una part de policia i una altre de revolucionaria, vaja, que tots tenim dins la part més conservadora i la part més radical d'esquerres, evidentment...amb tonalitats.

L'obra hi ha dues parts diferenciades (per mi) per un fil quasi transparent però quan passa comença una festa actoral, comencen canvis de pes a l'obra i es comencen a transformar les energies. Però no vull avançar sense parlar d'un inici especial, delicat i ple de sentiments, sentiments de parella, però més enllà de la parella, una lluita de silencis que ens donen la benvinguda a una història sorprenent.

Quan parlo de dues parts, parlo també fins i tot dels colors a les escenes; a la primera part ens trobem amb colors directes i familiars, tonalitats de quotidianitat, amb les paraules directes i sinceres dels actors i actrius . A la segona part (per mi) comencen a baixar els tons i ens quedem a un capvespre de sentiments i recels, comencen a vindre els maldecaps als protagonistes, contradiccions, revolucions mentals... 

A destacar, una escèna dramàtica per part de l'actriu Betsy Túrnez, brutal, extraordinària, es transforma per complert, drama de pell de gallina!

Evidentment tots els actors i actrius tenen uns moments destacats, un altre dels moments és per mi el protagonitza l'actor Alain Hernández... una escena de bogeria mental, una escèna fins i tot de pel-licula, una bogeria que es podrien extraure molts matisos!

Destaco dos personatges però remarco amb rotulador dels més grans que TOTS, TOTS fan d'aquesta obra un oasi, un espai  per fer viatjar la ment als nostres pous de superherois... fins i tot els superherois sabien segur on era el bé i el mal?

Gràcies Flyhard, però sobretot gràcies a EL REI BORNI i tota la gent que ho està fent possible.

Llarga vida  al REI BORNI!

CUINA MUSICAL entrevista PORRETAS

Una nova entrega d'entrevistes musicals... aquest cop, el torn dels PORRETAS, grup de Madrid, més concretament del barri de HORTALEZA.
Acaben de fer 20 anys de carretera i després del cd "20 y serenos" on hi col-labora tothom dins del món de la música rock alternativa tornen amb cd nou "LA VAMOS A LIAR"...

30 Minuts d'entrevista, 30 minuts d'història viva del rock!

http://youtu.be/tpdcZOake3c

"CUINA MUSICAL" entrevista "BOIKOT"

 Un plaer poguer haver fet aquesta entrevista dins l'apartat de "CUINA MUSICAL" juntament amb l'altre blog d'entrevistes... www.tardesdedimecres.blogspot.com

Parlem del nou disc de la banda i entrem a parlar sobre una mini guia improvitzada sobre gastronomia a diferents punts de peninsula.

Un gran grup, unes grans persones i com veureu grans cuiners!!!!!!


Un pas endavant i aquest cop faig entrevistes... la cuina és força i sense menjar no hi ha força!!!

http://www.youtube.com/watch?v=Z0izXvkXhdA&feature=youtu.be

En "VEGETA" parla de les vinagretes!

Aquesta notícia crec que és una de les més importants per la gent de la generació "Bola de Drac"...

La veu del doblador d'en Vegeta, en Joan Sanz, ens va oferir aquest tall de veu parlant de les vinagretes i aquest mateix blog...


IMPRESSIONANT!


INCREÏBLE!!!!!!

Moltes gràcies Joan i gràcies Vegeta!!!

http://www.youtube.com/watch?v=HRyjCLeWdJU