Comparteix escena musical des de Ovidi Montllor, passant per Névoa fins arribar a Menaix a Truà. Em salto molts músics i concerts o discs però és un músic cabdal i un músic sobretot honest, sense prepotència!. A destacar també els dos treballs sobre Espriu; "Amb música ho escoltaries millor" i sobretot, sobretot "Espriu en propia veu".
Aquest magret doncs és un breu resum a tot això que breument he explicat. Un músic complet, com el gust del magret. Aquest plat hi juguen o hi toquen en directe les maduixes i el pernil d'anec. Aparentment és un plat molt senzill de fer, però si ho volem fer bé necessitem paciència i tindre cura! El magret ha d'estar el punt, les maduixes només laminades igual que el pernil ja tallat.
El farem a la planxa o a la brasa, al seu punt. Quan ho anem a servir amb els talls prèviament fets al greix el tallarem a làmines entremig hi posarem les maduixes i el pernil... al vostre gust.
Es podria acabar fent una reducció d'algun vi dolç o fins i tot una crema suau de maduixes, però això ja seria un altre "post", "article" o com li volgueu dir aquests escrits!
Toni Xuclà doncs es transforma en un magret d'un gust brutal, i una composició deliciosament somniadora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada