8 de la tarda, vagó d'un tren qualsevol. Foscor i...
De camí cap a Sants en el tren... Una noia japonesa amb un ram de mimosa ha pujat al tren. Just davant meu s'ha sentat. Quina olor! Quants records!
Crec que aquest ram de mimosa a ella li porta records, té el pensament en blanc, el cap l'ha girat una mica cap a la dreta, els ulls els ha tancat hi ha agafat amb forces el ram... i torna a venir la olor!
Ara gira al cap mirant el seu entorn, dubtosa dels seus pensaments. Segueix amb l'àlbum de fotos al pensament, no deixa anar el ram. Uns segons més tard aixeca el ram just a l'altura dels seus ulls amb una mica de distància, l'ha baixat poc a poc i ara mira la foscor de la nit através de la finestra gran del tren, senzillament sembla que estigui llegint una novela només observant. De tan en tan i amb delicadesa toca una mica la flor de mimosa, però de seguida torna a mirar la foscor de la nit através de la gran finestra del tren.
Un joc d'ombres que només ella coneix.
