Aquesta recepta és la primera que dedico a dues persones, a un músic que ja no hi és entre nosaltres (Ovidi Montllor) i el meu avi, Pere Hortós (metge).
Ovidi Montllor i el meu avi, Pere Hortós els uneix aquesta gran cançó...
"Les meves vacances".
He fet aquesta combinació ja que a part del gran mestre Ovidi, va dedicada el meu segon pare, a una persona que molts cops va ser més que un pare... al meu avi, Pere Hortós.
El meu avi ens va deixar fa molt poc i a vegades la tristesa et fa reviure temps passats, i amb el meu avi vaig aprendre a cuinar... sobretot per la seva exigència amb el seu paladar. Aquí vaig entrar al món de la cuina de la meva avia; ella cuinava i cuina grans plats. Potser d'aquí em venen les ganes de cuinar...
Per això aquest plat, per la passió del meu avi per l'arròs i les gambes (les paelles) i per la cuina en general!
Amb l'Ovidi té la conexió de la lluita contra un règim vomitiu que els dos (cada un amb la seva faceta) i van lluitar-hi.
L'arròs tan anomenat per les terres valencianes! i les gambes que sempre amb la seva vermelló o tonalitats vermelles ens recorda a una lluita, a un món, que encara es pot canviar...segur!!!
Per tan "Les meves vacances" és més que un plat com els de sempre... ara, el que penjo ara mateix té més emoció que mai... dos homenatges, un plat, una cançó...
Sigueu benvinguts a un plat de lluita i record!!!
Salut i farigola!
