Fa un temps a aquest grup de música els hi vaig dedicar un plat al restaurant on estava treballant, era el plat de postre "Mel i mató".
Ara regiro i reinvento la visió del grup, ara l'incorporo com a segon plat (no és per menysprear, si no el contrari!)
Perquè el cabrit? Per dues raons; una per la visió que tinc d'ells en format plat de cuina i l'altre per la paraula "cabrit", el meu avi quan em posava nerviós o senzillament hiperactiu em deia... "sembles un cabrit"... per tan i quan vaig veure els In*digna en directa em va vindre el que em deia el meu avi, "uns cabrits"!
A més aquesta paraula podria sortir alguna cançó d'ells!
El plat és tradicional, una petita perla gastronòmica catalana. No cal fer escumes o esferificacions, aquest plat el pot reconèixer i menjar tothom! La recepta és tan senzilla com arrebossar el cabrit i fregir, l'acompanyo de mongeta blanca... la fregim una mica a la paella!
El cabrit és car? Podríem dir que no més que algun altre producte... si la gent es pirra pel fuà, jo em pirro pel cabrit. Aquesta comparació també es podria fer musical... El fuá serien els grups de música que estan de moda, que tenen una estètica semblant, un gust, i una qualitat; El cabrit serien grups de música com els In*digna... gust tradicional, respecta i joc amb la llengua catalana, no hi estan presents a alguns "restaurants"...
Un cabrit arrebossat és excels, superior i a més amb aquest tipo de mongeta pot ser fins i tot oníric. Un somni creat en català i amb el seu llenguatge tan variat.
El cabrit arrebossat In*digna és delicia, és música de muntanya mirant al mar!
I si no us agrada, me la "Rap'N Pimfla" (gran cançó d'ells!)
Salut i farigola... de Collbató!
