Després de viatjar per mil móns m'he quedat en aquest, crec que es diu "Marx".
No tinc nom n'hi tampoc passat, tampoc present i no sé que és el futur. Ara miro l'horitzó i només em surten llàgrimes, suposo que és la pena de no saber res.
Veig el mar, una gran superfície blavosa i em pregunto si algun dia podré formar part d'ell. Tot gira dins el meu cap, a estones m'haig d'assentar i tot... tot el planeta gira dins el meu cap. Caminaré sol i buscaré el meu passat i qui sap si podré trobar el meu present.
Avui, després de molts sols i llunes he despertat dins el mar... i flotava! al cel, uns núvols que em volien ensenyar alguna cosa, m' he acostat a la sorra tot nedant i de cop un raig de sol iluminava una petita zona de platja... m'hi he acostat i només posava una cosa... LAURA. Quan ho he llegit tot el meu cos ha tremolat, m'he quedat sense forces, aquell nom m'havia fet recordar de cop, no podia ser, perque hi havia el nom de la meva amiga? Era ella que em volia donar una sorpresa?
Recordo que em van dir que havia viatjat a un planeta molt llunya! Podria ser ke hagués viatjat fins el seu planeta? I seria?! Ai, ara només la tinc al cap a ella, ho recordo tot! Tenia dos gats i era una amiga molt especial, recordo que ens deiem "grocs"! Recordo la màgia que despreníem, el llenguatge que només enteníem nosaltres, fins i tot un projecte comú... ostres quantes coses em venen pel cap, semblen trons explotan dins el meu cap, la pluja de records és enorme... i m'encanta!
Per tan... si hi ha el seu nom a la sorra i l'aigua no l'ha tapat encara és evident que la persona que ho ha escrit encara hi és i potser m'està mirant! dissimuladament he mirat a un cantó (res... molta sorra) i per l'altre.... ostres!!!! mil i unes plantes i d'elles una ombra... era ella??? he corregut com mai i he saltat amb els braços oberts volent agafar l'ombra... ella s'ha apartat, l'he volgut tornar agafar i s'ha tornat a escapar a l'altre costat... sembla que vol jugar! així ens hem passat hores fins que he caigut esgotat i m'he quedat dormit... en els somnis ella ha vingut i m'ha donat la mà! m'he despertat de cop i he trobat l'ombre estirada amb el cap recolzat al meu ventre!
En el món dels somnis... tot és possible!!
Per tú, Laura, espero que algun dia ens tornem a veure!
http://www.youtube.com/watch?v=Nql0PXXt58g
No tinc nom n'hi tampoc passat, tampoc present i no sé que és el futur. Ara miro l'horitzó i només em surten llàgrimes, suposo que és la pena de no saber res.
Veig el mar, una gran superfície blavosa i em pregunto si algun dia podré formar part d'ell. Tot gira dins el meu cap, a estones m'haig d'assentar i tot... tot el planeta gira dins el meu cap. Caminaré sol i buscaré el meu passat i qui sap si podré trobar el meu present.
Avui, després de molts sols i llunes he despertat dins el mar... i flotava! al cel, uns núvols que em volien ensenyar alguna cosa, m' he acostat a la sorra tot nedant i de cop un raig de sol iluminava una petita zona de platja... m'hi he acostat i només posava una cosa... LAURA. Quan ho he llegit tot el meu cos ha tremolat, m'he quedat sense forces, aquell nom m'havia fet recordar de cop, no podia ser, perque hi havia el nom de la meva amiga? Era ella que em volia donar una sorpresa?
Recordo que em van dir que havia viatjat a un planeta molt llunya! Podria ser ke hagués viatjat fins el seu planeta? I seria?! Ai, ara només la tinc al cap a ella, ho recordo tot! Tenia dos gats i era una amiga molt especial, recordo que ens deiem "grocs"! Recordo la màgia que despreníem, el llenguatge que només enteníem nosaltres, fins i tot un projecte comú... ostres quantes coses em venen pel cap, semblen trons explotan dins el meu cap, la pluja de records és enorme... i m'encanta!
Per tan... si hi ha el seu nom a la sorra i l'aigua no l'ha tapat encara és evident que la persona que ho ha escrit encara hi és i potser m'està mirant! dissimuladament he mirat a un cantó (res... molta sorra) i per l'altre.... ostres!!!! mil i unes plantes i d'elles una ombra... era ella??? he corregut com mai i he saltat amb els braços oberts volent agafar l'ombra... ella s'ha apartat, l'he volgut tornar agafar i s'ha tornat a escapar a l'altre costat... sembla que vol jugar! així ens hem passat hores fins que he caigut esgotat i m'he quedat dormit... en els somnis ella ha vingut i m'ha donat la mà! m'he despertat de cop i he trobat l'ombre estirada amb el cap recolzat al meu ventre!
En el món dels somnis... tot és possible!!
Per tú, Laura, espero que algun dia ens tornem a veure!
http://www.youtube.com/watch?v=Nql0PXXt58g
