EM DIC JOSEP - FLYHARD (Aneu-hi!)

 La salut mental, aquella desconeguda i amiga de tothom. Com funambulistes anem per la vida sobre una corda fluixa...

"Vaig veure un savi llest buscant l'error
Exempt de culpa i no sap on
Que mai la pífia prou i es torna boig
Farà un viatge cap enlloc
De tant en tant s'estreny el cor"

"Em dic Josep" una mescla de moltes coses, una mescla de moltes sensacions... un viatge a l'interior del nostre propi cervell on tres bèsties escèniques, la Mont Plans, Daniel Higiénico i Pau Vinyals ens serveixen realitats i visions d'un mateix tema com si miréssim per un calidoscopi de mil colors.

Un viatge desconegut en busca d'en Camil Clot, una llegenda musical d'aquella Barcelona post-olímpica. El viatge el fem sobre un núvol d'inestabilitat mental, un núvol gris on van apareixent i desapareixent colors que ens van ensenyant camins que molts de vosaltres reconeixereu com a propis. No estem tan allunyats d'en Josep, el protagonista que interpreta Daniel Higiénico (contundent i camleònic) germà del desaperagut Camil i que pateix trastorn bipolar. En Pau Vinyals és el narrador d'aquest documental musical i on també interpreta al propi director i autor de la obra Marc de la Varga dins de la seva pròpia aventura de saber més d'aquell artista que un dia va desaparèixer d'aquelles nits barcelonines sense deixar rastre.

"Farà un viatge cap enlloc
Cau un polsim de flors
Plouen claus del cel
No tinc por
I no em fa falta tenir por
Ploro i prou"

I aquí ja em poso dempeus, perquè si els ja esmentats Pau Vinyals i Daniel Higiénico fan un treball de reverència.... hi ha la tercera bèstia escènica, la Mont Plans que vé de tornada de tot, és un tot. Cada un dels tres són imprescindibles i ella fa de cola que ho acaba de lligar i enganxar tot... i com si no fes res! No sóc crític de teatre ni "modernillo" de paraules guais, per això potser encara ara busco la paraula per definir la seva feina. Si fos critic diria que interpel-la  al públic i si fos "modernillo" diria el mateix, perquè moderns i critics molts cops es donen de la mà i alguns i algunes són la mateixa persona... un dilema filosòfic que deixaré apartat ara mateix. Vaja, que és fantàstica veure-la actuar, una meravella veure-la mostrant tots aquests anys d'ofici repartint cartes al joc.

"Cau un polsim de flors
Cauen plors del cel
No tinc por
Sang amb benzina, sempre em puc fer el mort
Fe de baptisme
S'estreny el cor"

Els tres surten i entren dels seus papers com si fos un joc, en alguns moments puntuals se't queda una cara de badoc... com poden estar fent X amb les seves emocions i mogudes i de cop canviar radicalment i al cap de poc tornar al punt orígen? 

He parlat de la Mont Plans, però aneu-hi també siusplau per veure un Pau Vinyals, estratosfèric, quin tros d'actor hòstia santa! i un Daniel Higiénico que per qui en sigui seguidor o seguidora (jo un d'ells) veurà un nivell més elevat d'ell, un Daniel que ja ens havia ensenyat als seus directes la seva capacitat de canviar de personatges, però aquí ho consolida i sense cap mena de por. 

Els fragments que vaig posant és de la cançó de l'Adrià Puntí "Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc" que ha sonat entre altres cançons abans de començar la obra i crec que aquesta és una gran cançó per calentar motors del que es veuria després!

Aneu-hi! 

LES INVISIBLES. LA CARA B.

 Actualment, sembla que hi hagi una tendència a escriure i parlar sobre la cuina de les àvies. Em preguntava el perquè i del perill de folkloritzar una cuina on hi havia una cara molts cops amarga al darrere. Algunes persones que he llegit presumint de la cuina d'abans (aquest abans serà sempre molt relatiu) i que ara tant presumeixen dels sofregits o plats de cullera pocs anys abans no l'hi havien fet gaire cas, en alguns casos l'havien obviat... però aquest no és el tema del qual em vull centrar.

Escrivint aquest text i a la setmana més intensa que vaig tenir de feina, ràdio, família em van començar a sorgir uns dubtes quasi existencials i ratllant els filosòfics.

El perquè de la tendència a parlar de la cuina de les àvies, podria imaginar que és sense dir-ho per la crisi econòmica que ens afecta... i les àvies, besàvies, tietes o cosines en sabien moltíssim d'organització econòmica i del reaprofitament que ara tant està en boca de tothom. Elles ja ho feien i fa anys.

Si en sabien tant devien ser escoltades per a tothom i suposo que devien ser uns referents familiars i dins la societat oi?

Durant la preparació d'aquest text m'he envolat de dones sàvies, de dones que han tingut i tenen un pes molt important dins de la comunicació, literatura i la gastronomia. L'eix vertebral i els punts d'unió de totes elles és la reflexió que em van fer de la figura de la dona a les famílies i el fet dels somnis estroncats.

Noi i noia es coneixien, els dos amb inquietuds i ganes d'estudis o feines ben potents i al final, noia agafa el pes de la casa i la part masculina treballava fora de casa amb el que tot això comportava, els somnis d'elles es diluïen com la pluja enmig del desert. Les seves inquietuds de cop s'esvaïen i assumien sense quasi ni preguntar-se el perquè de tot plegat, la societat ho havia normalitzat, havia normalitzat fer parar una trajectòria d'estudis o feina per crear una família. És realment un horror aquella normalització.

A elles els hi van arribar a menjar tant el cap el seu entorn i la societat d'aquells temps que havien normalitzat fer-ho tot a casa i esperar que el marit aplaudís la seva feina i els seus àpats i ja us dic que això no passava. El marit era aquell convidat de pedra diari. Sempre amb la boca plena que havia treballat moltíssim i que estava cansadíssim... elles havien cuidat de la o les criatures, netejat la casa, potser havia fet les cures a algun familiar més pròxim, havia previst els àpats de la setmana, havia cuinat plats equilibrats, plats de cullera, plats especials...

Sabeu quina era l'agraïment de l'home cap a elles? Cap.

Quan romantitzem la cuina de les àvies i jo n'he tingut part d'aquest pastís romantitzem la submissió, romantitzem l'esclavatge.

L'home quan tenia festa, ella ho seguia fent tot, eren tot terreny els 365 dies de l'any, sempre hi eren. Dones de caràcter els hi deien, les “mestresses”... les bromes dels hòmens fent bromes entre ells sobre que els feia anar rectes, amb aquell somriure de no ser conscient que ni els calçotets s'havien rentat mai.

La normalització havia arribat a cotes ben altes, fins i tot de la majoria d'homes presumir de la dona a casa, dels acudits d'ampliar la llibertat (aquell d'ampliar la cuina...) i elles es van crear el seu món, van, sense dir-s'ho es van protegir dins les cuines, aquells moments no hi havia l'home cridant o demanant coses... pq no hi entraven i ara alguns/es direu “el meu si!” doncs molt bé, però en un 95% no.

No oblidem tampoc que les botigues que en dèiem “Can maitanquis” eren regentades per dones, i que les botigues normalment les tenien sota casa seva. Eren a la botiga, però al darrere d'ella estava fent l'olla per la família hi havia una rentadora preparada i llits per fer entre moltes altres coses.

Doble feina, la de casa i la de la botiga... i l'home encara arribava cansat i sense ser capaç ni de parar taula.

Aquest escrit és per no oblidar, perquè no caigui a l'oblit que darrere aquests plats ara en tendència al darrere hi havia unes vides on mai hem acabat d'explicar del tot, i no ho han fet perquè si no seria pintar la cara de vermell als homes i això avui dia encara està mal vist. Avui dia encara els hòmens magnífics de renom volen posar llum a aquella cuina i em sembla perfecte, però només demano que no les folkloritzin. Elles van ser guerreres i les més fortes, sense elles i sense les seves capacitats no haguéssim arribat on som ara.

Ara toca mirar les dones invisibles, toca qüestionar-nos, ens toca revisar les seves vides per apreciar tots aquests plats si no ho fem així, anirem explicant malament tota aquella cuina.

I prou dels referents de Pla, Luján i altres hòmens... ja està, ja ho hem fet del dret i del revés, fem visibles a les invisibles.

Gràcies Jesús i Mercè. Gràcies "La Nova Rosaleda".

Fa molts anys un jove inconscient va començar a remar donant voltes a la seva barca. Havia mort el seu pare i un dels seus amics. Aquella barca que anomenaven vida amb 18 anys no trobava la forma de veure una línia recta. Per sort en una d'aquelles voltes va trobar un bar on hi treballaven dues persones que més endavant serien clau perquè ell seguís navegant carregat de pors i dubtes, però si més no ja no donaria tantes voltes, tenia un camí al endavant. 

Als divuit anys tot és nou i res és per sempre, tot va en mode centrifugat. Als 18 anys ningú em va explicar que era el dol i com viure amb ell. No és una edat fàcil, diuen, tampoc aquests que "diuen" et donen el suport en moments on el pou i la mateixa persona són la mateixa, només saben qüestionar l'edat. 

Per circumstàncies de la vida vaig anar a parar a parlar amb en Jesús i la Mercè de La Nova Rosaleda de Mataró. De seguida em van dir que podia fer les pràctiques allà del curs de cuina que estava fent. 

Em va fer de pare, em va donar les 4 lliçons bàsiques de vida per poder caminar amb el cap ben alt. Ell i la Mercè van omplir un buit molt gran en aquell moment. De fet, quan jo als 18, després de treballar tot l'estiu amb ells vaig començar a treballar a un restaurant molt potent de Mataró molts cops els anava a veure i en Jesús em donava consells de com nedar dins d'una cuina professional. Treballava amb el dream team de la cadena del senyor parellada i volia si més no, no quedar enrere. A fe de déu que em va donar i dir les paraules que necessitava cada cop que l'anava a veure. Si no hagués estat per ell jo no hauria seguit a la cuina, us ho ben juro. 

Ell també va ser qui em va moure per començar a fer ràdio, un dia em va dir que obria Mataró Ràdio i que necessitaven programes. En un principi li vaig dir que no, però no van passar uns minuts que ell ja m'estava marcant el número de telèfon i em donava el telèfon per què parlés amb la secretaria. Mataró Ràdio em va dir que enviés proposta i al cap de res ja estava fent el meu primer programa amb el cuiner Josep Maria (restaurant nou-cents de Mataró) i la banda "El Loco educado" (també de Mataró)... Gràcies a la ràdio em vaig treure bona part de la timidesa que tenia, va ser terapèutic. En Jesús seguia sent el meu protector en tot, sense ell ser-hi físicament, era part de mi ja.

També i dins d'un capítol de la meva vida, vaig formar part d'un grup de música i la Mercè va ser qui ens va donar el nom "Elementos peligrosos". Fins i tot ens van venir a veure tota la família al ja reconegut festival "Cirera rock", amb el pare de la Mercè i tot! (tapant-se les orelles i no m'estranya hahaha). Un altre dia potser explico més del grup, perquè ara... això no toca!

Tornant a les pràctiques i després treballant amb ell hi van passar moltes coses i recordo la santa paciència que tenia amb mi, jo era molt parat i em va fer espavilar, sense crits, ni un eh! Em feia estar en guàrdia i atent a les comandes... un dia que encara recordo en Jesús va marxar de la cuina hi havien unes coses a la planxa, li vaig girar i quan va entrar em va dir... "molt bé! era una prova de què també havies d'ajudar a altres punts si es necessitava". O sigui, havia marxat expressament perque jo fes el que vaig fer! Anècdotes, moltes i voldria recordar també la música... a ell li encantaven Triana, Medina Azahara, Camaron... a mi Barricada, Platero, La Polla... ens partíem les hores per posar la nostra música! Una meravella! Digueu-me un a cuina on totes les hores escoltéssiu bona música. 

Ara es jubilen i per això he volgut fer aquest escrit, per totes les coses bones que em van passar al seu costat i per posar a la meva vida aquestes dues persones que gràcies a ell i a ella vaig tirar endavant.

Qui no hagi conegut "La Nova Rosaleda" em sap molt de greu per vosaltres, de veritat. Qui no hagi conegut a la Mercè i en Jesús... sapigueu que ells són dels últims baluards de la nostra cuina de menús tradicionals sense purpurines. Una escola es tancarà, però ara és el nostre moment per dir a totes les Mercès i Jesús que no estaven sols, que estàveu esperant el moment. O ara o mai. Per sort s'han aixecat veus amb força i no les hem de deixar escapar. Aneu on volgueu, però no deixeu d'anar a llocs que cuidin i recuperin la nostra cuina.

Un petit afegit per acabar d'entendre-ho tot...

La cuina tradicional no és ni ha de ser una tendència, ha de ser pragmàtica i real. No deixeu que els que s'inventen paraules la posin de moda, lluiteu-la, apreneu-la, consumiu-la i sobretot estimeu-la. Que els i les que abans ens tenien per res per cuinar plats tradicionals i es feien els esnobs amb els estrellats ara venen a nosaltres... tenim memòria, no oblidem. Com va dir la Laura Calzada a una entrevista que li feien en el pòdcast de "La Turra"...

"Jo no sóc rancorosa, però recordo molt bé qui no em va deixar baixar pel tobogan"

Gràcies per tot família! Sempre al cor "La Nova Rosaleda" de Mataró.

HISTÒRIES DEL 46

I heus aquí el meu tercer llibre, HISTÒRIES DEL 46 (cuina i emocions a foc lent). Autoeditat i imprès a Can "Descontrol" situat a Can Batlló de Sants. Les il·lustracions són de la Irene Jerez.
Un llibre homenatge a la meva àvia, històries que passaven a casa al voltant de la taula.
Faig aquesta entrada al blog ara, dos mesos després, ja que abans no em veia en forces. A finals del 2021 va morir el meu tio Joan i just el dia de la presentació d'aquest llibre va morir la meva àvia. Entremig altres coses personals.
Ara i aquí us ho dic, el nou llibre ja és una realitat.
Només està a 3 punts de venda a Sants, ja que jo soc el que m'ho moc tot.
En fi, gràcies a tots i totes les verkamistes per fer-ho possible! Gràcies!

II JORNADES "ELS MÚSICS TAMBÉ MENGEN I PROPOSEN" DEL 18 AL 22 DE GENER

ELS MÚSICS TAMBÉ MENGEN (I PROPOSEN!).

Artistes de diferents estils em van dir què cuinaven a casa seva i nosaltres els hi vam cuinar al menú diari!

Moltíssimes gràcies a tots i totes per participar-hi!

18 DE GENER (Dilluns) 

NÚRIA GRAHAM - POLLASTRE AL CURRI. 

BROT BORD - HAMBURGUESA DE MONGETA BLANCA AMB PEBROTADA 

19 DE GENER (Dimarts) 

ANNA ROIG - HAMBURGUESA VEGETAL

FLUX - COCA DE RECAPTE VEGETERIANA.

20 DE GENER (Dimecres) 

LAGRIMAS DE SANGRE - MANDONGUILLES A LA JARDINERA

NÉVOA - MUSSAKA VEGETERIANA

WAGNER-PA - LLENTIES AMB XORIÇO I MORCILLA

21 DE GENER (Dijous) 

AI, AI, AI - ARRÒS A LA CASSOLA AMB CONILL I FONOLL. 

AUXILI - PIMENTONS RELLENOS

22 DE GENER (Divendres) 

BUHOS - LLOM A LA SAL

LALI BEGOOD - CONILL A LA CASSOLA

23 DE GENER (DISSABTE) 

EL SOBRINO DEL DIABLO - ARRÒS A LA GREGA

LA PEGATINA - PÈSOLS AMB PERNIL

Ens entaulem amb la Namina, la Inquisición i Ebri Knight (Divendres 27 de Novembre)

 EBRI KNIGHT

Parlant amb l'Albert (baixista) vaig al·lucinar com la toquen als fogons. Ell mateix té un mostrari de plats que us faria caure de cul. Com una amiga m'ha portat camagrocs el plat que agafaré d'ells que em va dir l'Albert és la COCA AMB CAMAGROCS I BOTIFARRA NEGRA. Estigueu atentes perquè he estat llegint que sortirà nou material musical aquestes feres ferotges.

NAMINA

A ella també li encanta cuinar i tot tipus de plats... També em va passar molts plats però una HAMBURGUESA D'ARRÒS AMB PERA I FORMATGE BLAU em va robar el cor. Namina és força i creativitat musical i culinària! Busqueu el seu nom i flipareu amb el que fa!

LA INQUISICIÓN

Acaben de treure un disc (TENEVRAE) sensacional! Parlant amb en Willy (bateria) em va deixar anar una llarga llista que també fliparieu! Clar ell és vegà i "liante" piulador, però els plats que em va passar són de la banda en general. El plat és un genèric del grup. D'ells he agafat el plat... MANDONGUILLES A LA CASSOLA. Ja esteu tardant anar a buscar el seu nom al youtube!

Ens entaulem amb PIRAT'S i la JUDIT NEDDERMANN (Dijous 26 de Novembre)

PIRAT'S SOUND SISTEMA

En Soto ens porta un plat de tardor boletaire! Un PIT DE POLLASTRE AMB CREMA DE TROMPETES DE LA MORT. Fins i tot ha anat ell mateix a comprar-me les trompetes al mercat! Sap comprar el cabró! Busqueu Pirat's i trobareu moltes novetats com dues cançons noves i un videoclip!

NO S'ATURA (VIDEOCLIP-NOVETAT)

JUDIT NEDDERMANN

Una de les millors veus del nostre país i part de la galàxia. Ella ens va dir 3 plats i he triat la CREMA DE CARABASSA però amb una variant, incorporo rossinyols saltejats. És una amant dels bolets per això aquesta variant.

I grateu una mica el seu nom via google i descobrireu moltes de les coses que porta fent fins ara. 

BOIG PER TU (Judit neddermann, Jackson browne i Sau30)