PAKIS MENJA ÀVIES

Un diumenge qualsevol després d'una setmana intensa de feina et trobes cansat i sense quasi esma de fer res. Ai làs! però s'ha de dinar i no hem tingut previsió de res, què farem?

Opcions i eleccions (algunes terrorífiques)

A) Xinès (un altre cop arròs tres delicies?)
B) Pizza (buff, quines angúnies les congelades)
C) Sushi (és molt guai no? o sea... super!)
D) Buffet lliure (tinc el dia verro? som-hi!)
C) El que trobes per casa (mmmm.... segur?)
E) Restaurant (si no hi ha caler! què fas? jajaa)
D) Pakis menja àvies.....

Potser hi han més opcions però avui em preguntava després de veure la desolació dins la nostre nevera on queden les àvies dels "Mai tanqui". Sí, tenim els Pakis, Badulaques... amb els productes molts cops sospitosos d'estar caducats (alguns no són pas cap sospita). Un mini supermercat d'emergències obert tot el dia, peti qui peti! diumenges, nadals, sant esteves... allà hi són ells, amb calma i indiferència al món exterior (de la botiga) i el màxim de distracció que tenen és un minitelevisor on veuen programes del seu país (suposo, ja que no entenc res del que diuen).

Aquests joves amb ulls desorbitats fa uns anys es van menjar les àvies dels "Mai tanqui". Quan erem petits i petites, els de la nostre generació vàrem ser els últims de viure i alguns de sobreviure a les iaies "Terminator", les iaies que darrere un mostrador estàven dia i nit i festes de guardar darrere el mostrador. Eren les tortugues ninja de la venda amb carisme. Venien de tot com els actuals Pakis, des de paper de vàter, aigues, refrescs, llegums, galetes i fins i tot alguna tenia selecció de xarcuteria. Però joves del cap dret, la desgràcia va venir quan aquestes dones "Tortugues ninja, Terminators...." van anar morint; per desgràcia (o per sort) no hi ha ningú etern i tenim el temps marcat.
En aquells anys els néts i les nétes van passar del negoci de l'àvia o mare (s'havia de treballar diumenges i altres dies festius!!!). Era un temps de comoditat, on els estudis molts cops significava treball, on molts cops la feina digne existia i les precarietats ho deixàvem els barris de la periferia.

La nostre peculiar visió de les coses ens va fer creure en certes coses com a dogmes sense veure-hi més enllà.

I ara hi tenim els joves d'ulls desorbitats que treballen per necessitat (ara!, alerta! els propietaris Pakis guanyen caler eh!) i amb resignàció i simpatia et venen els productes. Ells, diu la llegenda es van menjar les àvies, sense pietat. Van veure tot de locals amb el cartell "Es lloga" o "Es traspassa" on havien estat establiments amb una història de cada carrer o barri i s'hi van posar ells.

No parlo de fa molts anys eh! Màxim fa uns 10 anys!

Per sort encara el nostre barri encara queden establiments regentats per àvies o per gent que si ho va saber seguir amb dignitat. A Sants per exemple en tenim bona mostra! No obren els diumenges però si els dies de cada dia. I evidentment i per connexió directe Arenys de Munt hi teniu Ca la Mundeta amb més de 60 anys d'història i amb la Maria Àngels com a cara visible. Ca la Mundeta si obre els diumenges! (Alguns però ja fan la compra el mercadona, dia, suma...etc!).


Els Pakis menja àvies ens salven els diumenges però abans va ser la generació de les àvies i mares "Terminator" (incansables) i "Tortugues ninja" (Lluitadores i amb closca per parar cops!)