Saps? tinc un Dimoni Cucarell en figura de fang governant el menjador... aquell dimoni que em portava els regals de reis (ells no venien a casa!) i els amagava per tota la casa.... jo els havia de trobar amb les pistes que m'escrivia el dimoni bandarra! Aquell que era protagonista d'una cançó que cantava Guillem d'Efak.
M'omplen a diari els teus records, la teva forma d'encarar les coses i sobretot et tinc molt present a la cuina. Un gust com el teu i un paladar tan fi per nassos ha de seguir amb mi. Per tan és com si la iaia que viu a Mataró m'estigués donant suport amb les seves receptes a la cuina junt amb tu... no és bonica aquesta coincidència? Per mi la paraula mort, amb tu, no existeix.
Més que un avi, un segon pare per a mi, una referència. Podria estar escrivint tot el que vas ser per mi i moltissimes, infiitat d'anècdotes, però tampoc ho explicarem tot a la gent oi?
Sempre volia que escrivissis un llibre, t'insistia molt, però feies com si sentissis ploure! Una llàstima! Ara, guardo les 5 primeres pàgines que em vas escriure. El millor llegat que un pot tenir. Una història, un moment, uns sentiments que no marxaran mai de mi.
Cançons de Raimon o Ovidi les segueixo escoltant gràcies a tu, gràcies a tota la col-lecció de vinils i gràcies a que una nit em vareu portar a veure en Raimon quan deuria tenir uns 12 anys.
Hi ha moltissima gent que t'estimava moltissim (a part de la familia evidentment). Recordo un cop, quan feia ràdio a Mataró feia un especial del programa en directe i per les Santes a la Plaça Santa Anna. Hi vaig convidar en Jaumet dels Comediants i la Nefer, artista mataronina. En teoria era un homenatge particular al meu pare, en Nona. En un moment fora del directe mentre sonava alguna cançó va sortir el teu nom i en Jaumet em va fer obrir micros, volia parlar. Et va agraïr tot el que vas fer per la Companyia de teatre Comediants als seus inicis, deia que gràcies a tu va seguir l'aventura. Molta gent sap el perquè i qui no, fàcilment em pot escriure o ho pot preguntar!
Moments, riures, crits a la televisió ( tu ja ho deies quan jo era ben petit... que en Pujol robava!). T'indignava la mediocritat i sobretot el no saber raonar. També t'emprenyava l'imbecilitat de molts politics (encara els tenim eh! jajaa). Sempre et referies una frase del teu oncle quan deies... "un gran país, uns mal governants".
Ara no ho escriuré però ser perfectament que diries en el moment actual del nostre país!
Puc veure el món des de dos visions ben diferents, la de la gent i la teva, molts cops, ja t'ho dic em quedo amb la teva!
En fi, 2 anys de les teves vacances, 2 anys durs. Espero que ja estigueu fent reunió amb el meu pare i la Laura! Però de ben segur t' has trobat a tanta gent que no tens temps a res!
Per cert! envia alguna postal home!
Abraçades allà on et trobis! Petons a la Laura i al meu pare!
Les meves vacances - Ovidi Montllor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada