VISITA INESPERADA
Heu sopat mai amb un antiavalots? heu estat la tercera persona a alguna relació?
Aquesta obra ens ho fa creure; primer per l'espai, la sala FLYHARD de Sants ens fa sentir particeps directes i ben directes de l'obra, un espai reduït on el teatre es transforma en alguna cosa més, i dissabte... una experiència increïble.
Em vaig sentir intimidat, intimidat per les paraules construïdes per un director com Marc Crehuet, un director foll (com diuen per terres gironines). Qui posa el color a les seves paraules són tres actors i dues actrius (Xesc Cabot, Alain Hernández, Miki Esparbé, Betsy Túrnez i Ruth Llopis).
Personalment vaig al-lucinar, vaig quedar fascinat, com un nen petit veient que davant nostre apareixa una història realment "xunga", una història que ara és vigent i de rabiosa actualitat però que fins i tot podia arribar a riure i amb força...
Com podia riure d'un "personatge" que buida l'ull a un manifestant i encara ho justifica? com podia, el meu cap riure de la relació entre un jove revolucionari i un policia? Ostres, suposo que tots tenim una part de policia i una altre de revolucionaria, vaja, que tots tenim dins la part més conservadora i la part més radical d'esquerres, evidentment...amb tonalitats.
L'obra hi ha dues parts diferenciades (per mi) per un fil quasi transparent però quan passa comença una festa actoral, comencen canvis de pes a l'obra i es comencen a transformar les energies. Però no vull avançar sense parlar d'un inici especial, delicat i ple de sentiments, sentiments de parella, però més enllà de la parella, una lluita de silencis que ens donen la benvinguda a una història sorprenent.
Quan parlo de dues parts, parlo també fins i tot dels colors a les escenes; a la primera part ens trobem amb colors directes i familiars, tonalitats de quotidianitat, amb les paraules directes i sinceres dels actors i actrius . A la segona part (per mi) comencen a baixar els tons i ens quedem a un capvespre de sentiments i recels, comencen a vindre els maldecaps als protagonistes, contradiccions, revolucions mentals...
A destacar, una escèna dramàtica per part de l'actriu Betsy Túrnez, brutal, extraordinària, es transforma per complert, drama de pell de gallina!
Evidentment tots els actors i actrius tenen uns moments destacats, un altre dels moments és per mi el protagonitza l'actor Alain Hernández... una escena de bogeria mental, una escèna fins i tot de pel-licula, una bogeria que es podrien extraure molts matisos!
Destaco dos personatges però remarco amb rotulador dels més grans que TOTS, TOTS fan d'aquesta obra un oasi, un espai per fer viatjar la ment als nostres pous de superherois... fins i tot els superherois sabien segur on era el bé i el mal?
Gràcies Flyhard, però sobretot gràcies a EL REI BORNI i tota la gent que ho està fent possible.
Llarga vida al REI BORNI!
