Fer ràdio i conèixer gent que t'agrada el que fa i et flipa la seva forma d'encarar projectes. Des dels micròfons de Sants3 ràdio puc fer un programa així. El faig anàrquicament i m'explico pq potser no s'entén el concepte... Quan porto un convidat o convidada m'ho preparo com si fos actor... Em miro tota la seva trajectòria, m'escolto o llegeixo totes les entrevistes que li hagin pogut fer i d'allà em presento al programa amb només un esquema bàsic del personatge. Aixi i d'aquesta manera no em perdo amb preguntes-respostes i si em contesta una cosa interessant li agafo el guant i girem la xerrada per aquella contestació. He d'estar molt concentrat en moviments i paraules, però és més divertit que escriurem totes les preguntes ja que quan et poses parets no et pots moure de la cadira.
Són xerrades i no entrevistes pq jo no sóc periodista i pq no vull parets.
M'agrada pensar que si algú escolta el programa també tingui reaccions airoses tan amb positiu com en negatiu.
La ràdio és la meva teràpia setmanal i gratuïta, la bombolla que ens fa creure que aquella hora hi pot passar el que nosaltres volguem.
El programa és com és i jo soc com sóc i la màxima és que el convidat o convidada quan acabi em digui... "Ostres, ha passat molt ràpid" i nivell més elevat és que et diguin "quan vulguis torno".
Deixeu-vos d'històries, si feu ràdio o pòdcast feu-ho pq voleu i us agraden de veritat els convidats i convidades que porteu si no acabareu tancant paradeta.
Per un món millor, la paraula com un tot.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada