Feia temps que em rondàven receptes
pel sheriff d'Alella, fins avui mateix que m'he decidit.
Alella té per excel-lència el vi, ja
amb una D.O (Denominació d'Origen). També (si no vaig errat) un
plat típic d'allà com són les peres al vi.
Doncs de la comarca del Maresme he
agafat productes estrella com les cireres (d'Arenys de Munt), el
calamar (diferents pobles de comarca). Les prunes dessecades ja no és
només del Maresme si no dels Països Catalans.
Hagués estat un plat molt “cansat”
fer “peres al vi” o afegir “vi d'Alella” al plat...
prefereixo agafar l'essència d'en Narcís Perich com el veig jo en
format cuina.
Com amb la seva música... si aquest plat
hi jugueu, i aneu tastant per parts, ara junts després junts... és una
experiència semblant a escoltar en Narcís, tot un plaer. Unes
cançons treballades i amb tonalitats diferents, amb colors de mitja
tarda, a regust de préssecs o com un suau te de menta i arribant
fins arribar aquest plat.
“Un pas ferm”, el seu últim
treball ben recomanat!
Mandonguilles
amb cireres, calamar i prunes dessecades
- 250g Carn picada
- Brou de verdures o pollastre
- 1 Calamar (o una sèpia depen del tamany)
- 3 Cebes
- 1 Grapat de cireres
- 1 Grapat de prunes dessecades
- 5 Tomàquets madurs
- Sal
- Pebre
- Julivert
- 1 ou
- Pa ratllat
Primer de tot agafarem la
carn picada i farem les mandonguilles. A un bol, mesclarem un ou, pa
ratllat (una mica només) el julivert la sal i el pebre. Quan ja ho
tinguem a punt farem les boles (vaja, les mandonguilles!) i les
anirem enfarinant i fregint (no massa oli). Les apartarem.
Amb el mateix oli i
sofregirem la ceba (pelada i tallada a mitges llunes fines) amb una
punta de sal. Si veiem que hi ha massa oli, en treurem una mica, si
no ens carreguerem el plat.
Seguidament quan la ceba ja
estigui al gust de daurat hi afegirem el pebrot vermell (net i tallat
a trossets petits). Ho deixarem fer uns minuts a foc lent i tapat.
A continuació el grapat de
prunes (dessecades) senceres cap dins! I tornarem a tapar.
Als Països Catalans la
fruita dessecada en tenim constància des de l'edat mitjana. Per
èpoques de nadal són molt emprades sobretot pel farcit del
pollastre o ja fora de nadal el bacallà amb panses i pinyons.
Ara
toca el calamar o sèpia; el/la tallarem i amb un xic d'aigua el
posarem a foc amb una paella. Quan s'hagi begut l'aigua... una mica
d'oli i ho daurarem. Ho afegirem al sofregit.
Bé,
seguim i ho farem amb el tomàquet... el ratllarem i l'incorporarem
al sofregit. Ho
deixarem fer tapat uns minuts, sense pressa. Hi afegirem un xic de
sucre, una punta de sal i pels atrevits una mica d'herba seca
(orenga, alfàbrega, farigola, romaní... depèn del gust que hi
voleu potenciar!)
Ara hi
afegim el brou, ben bé un dit per sobre el sofregit i seguirem la
cocció tapada. Quan començi a fer xup-xup hi afegirem les
mandonguilles. A foc lent ho deixarem acabar sense pressa.
Bon
profit! On egin!
@100vinagretes
@100vinagretes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada